Sé que estem fets l’un per l’altre,
quan quedem no tenim hora de plegar, ens reinventem i repetim el que més ens
agrada, per allargar les hores fins que
el cos o les obligacions ens senyalen el prou.
Però tenim el greu problema de
la comunicació, jo necessito saber al moment si quedem i què farem, sentir
aquell soroll dins la bossa, saber que estàs pensant en mi, veure una emoticona
teva, cors, petons. Tot allò que m’escalfa i em fa desitjar estar junts.
Però tu, tossut i de idees
arcaiques, t’entestes en respondre als meus whatsapp amb la teva vella Underwood,
reconec que té el seu punt i t’agraeixo que hagis aprés la picada d’ull del
punt i coma amb el parèntesi tancat, però no pot ser.
Ara, el carter m’ha deixat la
resposta del meu whatsapp d’abans d’ahir, massa tard, ja he quedat. Hi ha qui m’enterra
d’emoticones a tot moment, no em fa esperar, sé quan pensa en mi i què faria si
estes al meu davant. Necessito fluïdesa, encara que això em costi perdre l’agilitat
dels teus dits, entrenats a base de qwerty metàl·lic, teclejant sobre el meu
cos.
Continueu teclejant per a Relats Conjunts de Maig, amb fluïdesa però amb força.
22 comentaris:
Es una llåstima que es deixi perdre un dits lleugers x un problema d'inmediatesa, potser si tots dos es passen als SMS...? Si no, no els hi veig futur!!! :(
Molt ben pensat!
Llàstima que les coses realment bones requereixen el seu temps.
I si provessin de quedar per telèfon? El llenguatge oral també té els seus avantatges.
Fita
Lo bo es fa esperar, jo no deixaria perdre l'agilitat d'uns dits així com així... A més, ho trobo molt romàntic. Una història molt ben trobada que té ganxo!!
Ara entenc moltes coses xq triga tant a contestar. Potser hauré de mirar la bústia?
Ara entenc moltes coses xq triga tant a contestar. Potser hauré de mirar la bústia?
observo un problema de velocitats....
molt bo!
Ui, però segur que la vella màquina d'escriure és molt més profunda i estable. Que no se'l deixi perdre per una colla d'emoticones superficials.
Haurien d'intentar arribar a un terme mig, que fes augmentar la fluïdesa de la comunicació però que no comportés gaire disminució en l'agilitat digital. És difícil però amb bona voluntat... ;-D
Ben trobat, felicitats!
M'ha agradat molt, aquest relat.
No crec que sigui pas culpa de la màquina. És que cadascú té el seu ritme i n'hi ha de lents... o qui sap si desmotivats...
Llàstima!!! Crec que no van bé...
Hauran de sincronitzar els seus ritmes vitals
On vas a comparar un "t'estim" amb un parell de "♡♥" ??
Crec que els dos han de posar una mica de part seva, els ritmes estan descompensats.
Aferradetes i mil somriures!! ☺✗1.000
I si proven de trobar-se al banc de la plaça i emocionar-se al sentir el so de la paraula t'estimo.
Ja no queden romàntiques! No pot esperar ni una mica? Quina tia més impacient! Segur que els missatges d'underwood són molt més treballats.
És ben difícil la comunicació amb mitjans antics i moderns...Potser si li ensenyés a fer servir aquestes noves tecnologies...Perquè trobo que ell té més mèrit, s'ho curra molt.
Bona nit, Joan.
Ara ho volem tot ben aviat, tenim poca paciència i és clar... perdem part de l'emoció de l'espera...
i si proven d'enviar-se missatges a mà?
Uns dits així no són de menysprear.
Enviar emoticons és molt més ràpid d'acord, però en ocasions val més la feina ben feta i sense presses.
ains els que s'aferren al passat i no evolucionen...
Ja no sabem viure sense el ritme tecnològic!
Quan de mal que fa la tecnologia ;)
...quina pena deixar-s'ho perdre !!
La no-immediatesa , deixar transcorre un temps, també té el seu encant en el joc ...heheh
Magnífic relat, Joan !!
Publica un comentari a l'entrada