diumenge, 18 de maig del 2014

Llenguatge fluid


Sé que estem fets l’un per l’altre, quan quedem no tenim hora de plegar, ens reinventem i repetim el que més ens agrada,  per allargar les hores fins que el cos o les obligacions ens senyalen el prou.
Però tenim el greu problema de la comunicació, jo necessito saber al moment si quedem i què farem, sentir aquell soroll dins la bossa, saber que estàs pensant en mi, veure una emoticona teva, cors, petons. Tot allò que m’escalfa i em fa desitjar estar junts.
Però tu, tossut i de idees arcaiques, t’entestes en respondre als meus whatsapp amb la teva vella Underwood, reconec que té el seu punt i t’agraeixo que hagis aprés la picada d’ull del punt i coma amb el parèntesi tancat, però no pot ser.
Ara, el carter m’ha deixat la resposta del meu whatsapp d’abans d’ahir, massa tard, ja he quedat. Hi ha qui m’enterra d’emoticones a tot moment, no em fa esperar, sé quan pensa en mi i què faria si estes al meu davant. Necessito fluïdesa, encara que això em costi perdre l’agilitat dels teus dits, entrenats a base de qwerty metàl·lic, teclejant sobre el meu cos.


Continueu teclejant per a Relats Conjunts de Maig, amb fluïdesa però amb força.

22 comentaris:

Lluna ha dit...

Es una llåstima que es deixi perdre un dits lleugers x un problema d'inmediatesa, potser si tots dos es passen als SMS...? Si no, no els hi veig futur!!! :(

jpmerch ha dit...

Molt ben pensat!

Llàstima que les coses realment bones requereixen el seu temps.

xavier pujol ha dit...

I si provessin de quedar per telèfon? El llenguatge oral també té els seus avantatges.

Fita

Sílvia ha dit...

Lo bo es fa esperar, jo no deixaria perdre l'agilitat d'uns dits així com així... A més, ho trobo molt romàntic. Una història molt ben trobada que té ganxo!!

rits ha dit...

Ara entenc moltes coses xq triga tant a contestar. Potser hauré de mirar la bústia?

rits ha dit...

Ara entenc moltes coses xq triga tant a contestar. Potser hauré de mirar la bústia?

Elfreelang ha dit...

observo un problema de velocitats....
molt bo!

Relatus ha dit...

Ui, però segur que la vella màquina d'escriure és molt més profunda i estable. Que no se'l deixi perdre per una colla d'emoticones superficials.

McAbeu ha dit...

Haurien d'intentar arribar a un terme mig, que fes augmentar la fluïdesa de la comunicació però que no comportés gaire disminució en l'agilitat digital. És difícil però amb bona voluntat... ;-D
Ben trobat, felicitats!

Carme Rosanas ha dit...

M'ha agradat molt, aquest relat.

No crec que sigui pas culpa de la màquina. És que cadascú té el seu ritme i n'hi ha de lents... o qui sap si desmotivats...

Llàstima!!! Crec que no van bé...

Núria Martínez (Bruixeta) ha dit...

Hauran de sincronitzar els seus ritmes vitals

sa lluna ha dit...

On vas a comparar un "t'estim" amb un parell de "♡♥" ??
Crec que els dos han de posar una mica de part seva, els ritmes estan descompensats.

Aferradetes i mil somriures!! ☺✗1.000

montse ha dit...

I si proven de trobar-se al banc de la plaça i emocionar-se al sentir el so de la paraula t'estimo.

Sergi ha dit...

Ja no queden romàntiques! No pot esperar ni una mica? Quina tia més impacient! Segur que els missatges d'underwood són molt més treballats.

M. Roser ha dit...

És ben difícil la comunicació amb mitjans antics i moderns...Potser si li ensenyés a fer servir aquestes noves tecnologies...Perquè trobo que ell té més mèrit, s'ho curra molt.
Bona nit, Joan.

Joana ha dit...

Ara ho volem tot ben aviat, tenim poca paciència i és clar... perdem part de l'emoció de l'espera...

Rafel ha dit...

i si proven d'enviar-se missatges a mà?

Glo.Bos.blog ha dit...

Uns dits així no són de menysprear.
Enviar emoticons és molt més ràpid d'acord, però en ocasions val més la feina ben feta i sense presses.

kira permanyer ha dit...

ains els que s'aferren al passat i no evolucionen...

Unknown ha dit...

Ja no sabem viure sense el ritme tecnològic!

Alyebard ha dit...

Quan de mal que fa la tecnologia ;)

artur ha dit...

...quina pena deixar-s'ho perdre !!
La no-immediatesa , deixar transcorre un temps, també té el seu encant en el joc ...heheh
Magnífic relat, Joan !!