Quina il·lusió
quan om rep o compra alguna cosa i es desfà en l’ànsia per tenir-ho entre mans i
provar o començar a muntar-lo, per tenir aquell moment de felicitat, que per
això un s’ha gastat els calers.
Però ves per on, topem amb el sistema d’envasat més odiós que
ha generat l’homo habilis, amb la seva habilitat per tocar els collons. Ens
trobem sens dubte davant d’un objecte sigui delicat, de fusta, electrònic o de
caire sexual que està oprimit dins els seu envàs de plàstic retractilat i,
moltes vegades amb la inscripció de no feu servir objectes tallants per
obrir-lo. Ho intentem amb les dents o fent força on ens sembla que té un punt
feble, però res allò resisteix més que un mal govern, que ja és dir.
Al final acabo
agafant el perillós cúter, fent-lo anar amb precisió quirúrgica per intentar alliberar el que és
meu.
Com que amb el
pas del temps un es torna més pacient i savi, he descobert que com més ràpid
vols que sigui l’alliberament, més estona ens cal. Si us trobeu davant d’aquest
maleit embalatge, no correu que és pitjor, preneu-vos el vostre temps, mireu-lo
amb deteniment i ataqueu per on més mal l’hi faci.
12 comentaris:
Ben bé així, com més vols córrer pitjor te'n surts...
Poc a poc i bona lletra...
Hi havia un rei que deia als seus servents: Vestiu-me a poc a poc que tinc pressa. Fan posar molt nerviosa aquests embalatges, grr...
No estic segur de quins embalatges vols dir. Són potser aquells de plàstic més aviat dur que tenen dues peces segellades i cap espai per obrir-los? No sé si m'explico, però si són aquests, els carrega el diable. I efectivament, t'hi passes la vida fins que acabes agafant unes tisores i a la merda les indicacions!
I el pitjor es quant agafes el cúter amb tot la cura de no malbaratar el que has comprat, però ets una manasses, com jo, i corres perill d’acabar amb un dit de menys i el embalatge intacte!!!
Uns amants no van tenir la precaució de retirar amb antelació aquets odiós plàstic que "protegeix" l'envàs de lubricant. La lluita amb el plàstic va ser frenètica, i s'allargà.
Quan ho aconseguiren, alguna altra cosa fallava.
La frase de després va ser: "no m'havia passat mai, és la primera vegada"...
Fita
jajaja et dono tota la raó. I quan es tracta d'algun objecte que pot no funcionar, tipus Reproductor CD o similars, encara tenen la barra de dir-te quan el tornes que no val perque la capsa de plastic "segellada" està tallada... ja!
Els envasos més malparits que m'he trobat mai són els de les nines, tipus Barbie o Monsters Hight. No n'hi ha prou a treure el plàstic que després tens que tallar les brides que lliguen coll, braços, cintura, cames i cabells. Com si tinguessin por que s'escapin, no ho entenc
Jo també sóc de les que perden la paciència amb els envasos i alguna vegada, a més de tallar el plàstic, he fet alguna petita destrossa al contingut...Tens molta raó, em cal una mica més de paciència!Ufff!
Bon vespre.
jo no en tinc gaire de paciència amb els cassum aquest de retractilats ....m'agradaria conèixer el pare o la mare del qui el va crear
Rens tota la raó, estan fets amb molt mala idea. Alguna cosa he esgarrat jo amb les preses.
I què me'n dius dels "Abrefácil" q no hi ha manera d'obrir-los??? Com els odio!!! :S
El mires una estoneta, respires, li dones la volta, respires. El deixes i surts a córrer una altra estona, respires. Quan tornes estàs més relaxat, respires, i més cansat, respires ... ara ja pots obrir-lo amb menys angoixa i no deixis de respirar.
Són envasos per millorar la paciència!! :(
Aferradetes!! :)
Publica un comentari a l'entrada