diumenge, 9 de febrer de 2014

Ara que la gana és vigent

Aquests anys passats en que les noves generacions han pujat en l’abundància, molt agent havia perdut la costum de fer anar la cuina més enllà de fregir alguna cosa precuinada.
La precarietat de l’economia portarà potser com a bona costum tornar a posar l’olla al foc per cuinar com anys enrere i, de passada cuidar una mica aquesta mal tractada dieta mediterrània que s’havia posat de moda de manera irreal. 
No és motiu per alegrar-se i menys quan la causa és la manca diners, però bé que hi hem de trobar alguna cosa bona a les contrarietats. Si això ha de comportar que la gent torni a saber fer un bon arròs sense haver d’obrir cap sobre i gastant menys, haurem guanyat alguna cosa. 
Que consti que no us vull animar a veure allò de “pesadilla en la cocina” però sí a que poseu l’olla al foc i la fem bullir, que d’això es tracta no?, de fer bullir l’olla.

14 comentaris:

sa lluna ha dit...

ummm tornar a recuperar aquelles "sopes mallorquines", un bon "bollit", un riquíssim "frit de be", un fabulós "arròs brut", una espectacular "paella" ... "panades", "coca de trempó", "escabetx de mussola", "truita de patata amb ceba", "confitura d'albercoc o de pruna", pots de tomàquet natural (fets a casa) ... Ja tinc fam, em poso a cuinar ara mateix!! ;)

T'ho asseguro, surt més barat i molt més bo. Bon profit!!

Aferradetes:)

Carme ha dit...

A mi també m'agrada fer bullir l'olla, i tens raó surt més barat. Però és que és molt més bo, tot!!!!

xavier pujol ha dit...

Els millors plats, això ho diuen els que en saben, són els que fem aprofitant el que altres llençarien. Així es descobriren les sopes de pa,
el pa amb tomàquet, el trinxat, la butifarra negra...
Cada casa té la seva especialitat.
Fita

Sílvia ha dit...

Menjar bé no costa tant! Però a part de l'economia, els motius també són molt per salut... Vaig a fer-me una sopeta de verdures ;)

Glo.Bos.blog ha dit...

El menjar casolà, fet amb amor, és el millor...però jo, per mi sola, no cuino gens, la veritat.

XeXu ha dit...

Em sembla que no ho feia abans, ni cap crisi em podrà fer millorar les meves capacitats culinàries...

Joana ha dit...

Cuina d'olla i cullera.
Mai hem de deixar de remenar, si no, s'enganxa! :)

Bruixeta ha dit...

M’agrada cuinar, en relaxa i sempre he fugit com gat escaldat de qualsevol cosa que vingui dins un sobre i en cinc minuts es pugui menjar.
Visca l’olla al foc!!!! (ara crec que se m’ha anat l’olla i no precisament la de cuinar..)

Jpmerch ha dit...

I és una bona manera de beure's una copeta de vi entre hores, sense cridar l'atenció.

jomateixa ha dit...

Si mirem pesadilla en la cocina no crec que n'aprenguem massa de cuinar...
M'han agradat molt les dedicatories, el llibre ja va de camí cap a can McAbeu.
gràcies per tot.

Montse ha dit...

diuen que de tot s'ha de treure un profit, que tot té una part possitiva, potser si que aquesta crisi el que ens ha ensenyat és a tornar a la realitat potser, i en el cas que tu dius a cuinar altre vegada,

rits ha dit...

fem bullir l'olla, xò no sé si em sortirà massa bon gust...

M. Roser ha dit...

Tens tota la raó, abans sempre m'emjàvem algun plat calent...De tots maneres es pot menjar sa, sense fer bullir gaire l'olla...Al forn a la brasa, amanides...
Bon profit a tothom!

Loreto Giralt Turón ha dit...

No és fàcil fer bullir l'olla gaire estona si ens passem un grapat d'hores fora de casa. Em sembla que m'apunto al que diu la M. Roser