diumenge, 2 de febrer de 2014

Sempre buscant un forat

És la nostre tasca diària i com que som capritxosos de mena i Catalans, el busquem que no haguem de pagar, o sigui que ens deixin entrar-hi de franc.
No tots ens semblen correctes, no és allò de ficar en el primer que un es troba, cal veure la mida, massa petit no és còmode, massa gran no podria ser per nosaltres, alguns fins i tot son poc segurs i no et fies d’entrar-hi. Ja sé que molts no tenen ganes de buscar i van ràpidament al pagament, cosa que crec sincerament s’ha de deixar com a últim recurs, doncs el servei que donen i el preu que cobren no és prou satisfactori. La satisfacció arriba quan hi ets dins, veus que és de confiança, no has de pagar i no has perdut molt de temps en buscar-ho. 
Sou de pagar o us agrada la conquesta i el triomf de fer-ho de franc?.... a l’hora d’aparcar la vostre eina de transport, altrament anomenada, cotxe. Jo reconec que quan no trobo on posar l’eina......em foto molt nerviós i pagar per això és molt humiliant.

15 comentaris:

Lluna ha dit...

A mi tb em passa, puc donar mitja dotzena de tombs, i fer provatures en tots els forats a veure si li puc encabir... :P

Carme ha dit...

Jo també trobo molt emprenyador pagar per això, i m'hi he resistit sempre, però en segons quins llocs no hi ha més remei.

Jo com que em faig vella i em torno una mica més avara de temps que no pas de diners, ara, a vegades no m'hi miro tant com abans... si he de perdre molt de temps, pago. També he de dir que el que faig més sovint és utilitzar transport públic.

Bruixeta ha dit...

Toca molt allò que no sona el tenir que pagar, però hi ha vegades que no ens queda altre remei, que entre zones, blaves i verdes aviat ens hauran mont l’arc de sant Martí del pagament

xavier pujol ha dit...

No he vist que es parlava de cotxes fins al final de la lectura.... en què estaria pensant!?
Fita

Joana ha dit...

Ves per on.... ni carnet ni cotxe!
Per una vegada, no pago! :)

Loreto Giralt Turón ha dit...

Per Girona em moc amb bici, a peu i amb bus... som uns afortunats :)

XeXu ha dit...

Jo sempre miro d'evitar el pagament, sempre que puc em busco la vida. Però hi ha vegades que no queda altre remei, acabes pagant encara que és a desgrat. Bé, descomptant que pago tarifa plana mensual per tenir sempre un forat assegurat...

rits ha dit...

la veritat és que no sé què dir, doncs no condueixo, xò crec que veient i coneixent els preus dels aparcaments de la ciutat, intentaria trobar-ne de franc.

Glo.Bos.blog ha dit...

Ja fa temps que he prescindint del cotxe. Gairebé sempre em moc per la ciutat i per anar per Barcelona el transport públic és el més pràctic.
No em fa falta cap forat. Apa!

M. Roser ha dit...

Jo tinc una plaça d'aparcament sota de casa...Però quan vaig a algun lloc, primer dono una volta a veure si trobo algun forat, però sinó, pago, el més fumut, és quan no trobes aparcament ni pagant...
Bona nit.

Carbassona ha dit...

No me'n parlis de forats que a casa meva és pitjor que Barcelona, quan arribo a casa penso a veure si avui tinc sort i la veïna que té un aixam no ocupa dos parquings, jajajajaja.
Ep, passa pel blog a recollir un premi!!!!!!!!!!

jomateixa ha dit...

Si ho fas de franc ho fas més de gust, però no sempre és possible...

Avui a casa (bloc) juguem amb tu.

sa lluna ha dit...

Tinc sort, sempre trobo forats de franc ... no ho creus? Tu deixa el cotxe a casa i veuràs que és possible.

Aferradetes i bona tarda!!:)

LEBLANSKY ha dit...

Abans sempre pagava; ara sempre vull que em surti gratis, però la de temps que perdo donant voltes, bufff... La opció transport públic, per als que vivim al poble, sovint "no està disponible".

Pakiba ha dit...

A mi tampoco m'agrada pagar,però a vegades de tantes voltes el que tens que pagar el gastas en gasolina i temps,així que a "pagar i callar",