Aquests anys passats en que
les noves generacions han pujat en l’abundància, molt agent havia perdut la
costum de fer anar la cuina més enllà de fregir alguna cosa precuinada.
La precarietat de l’economia
portarà potser com a bona costum tornar a posar l’olla al foc per cuinar com
anys enrere i, de passada cuidar una mica aquesta mal tractada dieta
mediterrània que s’havia posat de moda de manera irreal.
No és motiu per alegrar-se i
menys quan la causa és la manca diners, però bé que hi hem de trobar alguna
cosa bona a les contrarietats. Si això ha de comportar que la gent torni a
saber fer un bon arròs sense haver d’obrir cap sobre i gastant menys, haurem
guanyat alguna cosa.
Que consti que no us vull
animar a veure allò de “pesadilla en la cocina” però sí a que poseu l’olla al
foc i la fem bullir, que d’això es tracta no?, de fer bullir l’olla.
14 comentaris:
ummm tornar a recuperar aquelles "sopes mallorquines", un bon "bollit", un riquíssim "frit de be", un fabulós "arròs brut", una espectacular "paella" ... "panades", "coca de trempó", "escabetx de mussola", "truita de patata amb ceba", "confitura d'albercoc o de pruna", pots de tomàquet natural (fets a casa) ... Ja tinc fam, em poso a cuinar ara mateix!! ;)
T'ho asseguro, surt més barat i molt més bo. Bon profit!!
Aferradetes:)
A mi també m'agrada fer bullir l'olla, i tens raó surt més barat. Però és que és molt més bo, tot!!!!
Els millors plats, això ho diuen els que en saben, són els que fem aprofitant el que altres llençarien. Així es descobriren les sopes de pa,
el pa amb tomàquet, el trinxat, la butifarra negra...
Cada casa té la seva especialitat.
Fita
Menjar bé no costa tant! Però a part de l'economia, els motius també són molt per salut... Vaig a fer-me una sopeta de verdures ;)
El menjar casolà, fet amb amor, és el millor...però jo, per mi sola, no cuino gens, la veritat.
Em sembla que no ho feia abans, ni cap crisi em podrà fer millorar les meves capacitats culinàries...
Cuina d'olla i cullera.
Mai hem de deixar de remenar, si no, s'enganxa! :)
M’agrada cuinar, en relaxa i sempre he fugit com gat escaldat de qualsevol cosa que vingui dins un sobre i en cinc minuts es pugui menjar.
Visca l’olla al foc!!!! (ara crec que se m’ha anat l’olla i no precisament la de cuinar..)
I és una bona manera de beure's una copeta de vi entre hores, sense cridar l'atenció.
Si mirem pesadilla en la cocina no crec que n'aprenguem massa de cuinar...
M'han agradat molt les dedicatories, el llibre ja va de camí cap a can McAbeu.
gràcies per tot.
diuen que de tot s'ha de treure un profit, que tot té una part possitiva, potser si que aquesta crisi el que ens ha ensenyat és a tornar a la realitat potser, i en el cas que tu dius a cuinar altre vegada,
fem bullir l'olla, xò no sé si em sortirà massa bon gust...
Tens tota la raó, abans sempre m'emjàvem algun plat calent...De tots maneres es pot menjar sa, sense fer bullir gaire l'olla...Al forn a la brasa, amanides...
Bon profit a tothom!
No és fàcil fer bullir l'olla gaire estona si ens passem un grapat d'hores fora de casa. Em sembla que m'apunto al que diu la M. Roser
Publica un comentari a l'entrada