Aquell calorós dia de Juliol les nostres estimades ens varen oferir un
pícnic a les ombres de la fageda del llac, segons elles seria tant memorable
que tardaríem temps en oblidar-ho. Nosaltres que sempre anem a la cerca d'estones plaents no férem cap lleig a tal invitació, ens esperàvem qualsevol
cosa o combinació d'elles.
Arribat el dia, ens complagueren
amb una copiosa taula de menjars exquisits, beuratges selectament
escollits per l’ocasió i sempre acompanyats d'insinuacions que anaven pujant de
to al mateix ritme que baixava el nivell de les ampolles.
El moment culminant va ser quan ens varen convidar a despullar-nos per
què ens donéssim un bany mentre elles es preparaven per rematar la tarda. Ni un
moment de dubte, pocs segons i estàvem nedant sense ni una peça de roba a les
cristallines aigües.
Va passar l’estona i no ens cridaven, vàrem decidir sortir, les fredes
aigües no són bona publicitat per homes nusos i per tornar a les estovalles esperant trobar
altres menges anhelades.....Però en arribar, no hi havia rastre de res, ni
menges, ni estovalles, ni elles. Només nosaltres amb una ma al davant i l’altre
al darrera llegint un foli mal guixat que ens deia: Us podeu fer una idea de
com quedareu ara que hem decidit dir prou a les vostres reiterades
infidelitats?
La meva aportació a Relats Conjunts
27 comentaris:
Sense roba i amb molta gana! Així es mereixen quedar aquests pardalots! (o hauria de dir pardalets després dels banys en aigua fresca?)
Ja ho deia el meu avi:
has de saber nadar i guardar la roba ¡¡¡
Jo sempre li he fet cas..
Bé.. sempre no.
Molt bon relat, Garbí.
Ostres!
Jo no sé què els passa a les dones últimament.
No, nooooo, el moment culminant va ser quan van arribar al poble...amb una mà davant i l´altre darrera!!
Molt bo, Joan!
Hauran après la lliçó? Almeys contents no s'han quedat. Però s'ho mereixen!
boníssim!!!
Ja se sap: "Donde las dan, las toman"
Al menys són considerades i els avisen:
Ja saben amb qui és juguen els quartos (mai millor dit)
Literalment van quedar en pilotes, i amb una mà al davant i l'altre al darrera!!! molt bo!
... quines dones més dolentes i perverses! Feia fred?
sempre s'ha dit allò que la venjança és un plat que es serveix fred.
Literalment, amb el cul a l'aire ;))
Home, pel que fa la memorabilitat de la cosa no, que no es podien queixar. Les senyores, si més no, van ser sinceres...
Amb una ma davant i una altra al darrere! Mira.... no els hi està mig!
Pobrets, a mi m'han fet una mica de pena, allà morts de fred. El desig és tot un misteri. Potser no és culpa d'ells totalment, tenint en compte que són mamífers i mascles (és broma, eh?)
Molt bon relat! :D
l'home es l'únic animal que torna a repetir errades... mira que hem vist vegades que els hi deixen en boles... doncs vinga a tornar a anar a l'aigua sols! ;-)
Hi es que les dones son molt dolentes.
La venjança es serveix en plat fred, oi?
Van trobar el moment i el lloc adequat...Quin millor que el paradís, per deixar-los amb una mà al davant i una altra al darrere? ^0^
original i divertit! pobres! sort que no plovia! carai amb les noies!
Jo diria que l'idea si que se la van fer.
Divertit relat, encara que als protagonistes no els devia fer gaire gràcia.
Un bon càstig, encara estan com estàtues amb una ma enrere i l'altra al davant.
Tampoc van deixar les estovalles?
L'entrada al poble hagués estat memorable, per menjar-se'ls.
Mira, Rei, saps què? No m'inspira res, aquest quadre, coi, en canvi a tu t'ha sortit rodó...
M'has enganyat! Pensava que l'anaves a lligar amb l'altre quadre, amb el de Manet, i no! Jjajaja! Molt bo!
Ha arribat el moment de cobrar-se toooootes les "factures" :-DDD
Publica un comentari a l'entrada