Veure com la creació d’un banc
dolent o pitjor, amb operació rebaixes saldo, en l’estoc d’habitatges que s’han
quedat, a preu d’hipoteca molts cops ni disposada, fa que només hi haurà un
mercat possible per els compradors. Rebaixen fins a un 63% els preus per tal de
treure’s de sobre els productes tòxics i recuperar capital, que aportarà com
sempre el poble que serà qui al final comprarà. Ells no faran res més que
tornar ingressar diners que posaran juntament amb les comissions que varen
cobrar quan signaren les hipoteques.
Sé que molts pensen en que els
constructors en son molt culpables de tot plegat, no van desencaminats del tot,
però el que ha de saber tothom és que les promotores que han fabricat
habitatges per quadruplicar els habitants d’un poble, han estat les dels propis
bancs, que compraven ells mateixos per especular amb els preus, fins que els hi
ha explotat als dits.......per culpa de que hem viscut per sobre de les nostres
possibilitats. Quins pebrots.
Hi ha qui es pensa que no, però
hi havia gent que vivia de això, la mostra està en que les empreses de més de
vint anys, moltes aguanten reinventant-se
com altres negocis. A partir d’ara ja ho veurem.
Sanitat precària, ensenyança
retallada, bancs injectats per nosaltres, ministres a cos de rei i no et
descuidis de pagar res......que per una multa pots anar a la presó.
Començo a tenir els collons plens
de tanta hipocresia i encara més de la dictadura democràtica en la que ens
obliguen a viure.
16 comentaris:
L'has clavat, Garbí.
Et proposo ser cap d'estat del meu petit país.
Et seguiré fins allà on calgui..
Però no esperis molt, que això està perdut.
Bona setmana e fires.
Totalment d'acord amb tu, Garbi. Però no oblidem que aquí hi ha l'altra cara de la moneda, que la forma la gent que va decidir comprar pisos amb preus desorbitats, sense tenir els ingressos que els permetien assumir qualsevol contingència... ens vam creure uns nous rics i que podíem jugar a especular com si fossim a la borsa. Entre tots l'hem ben cardada.
Si porquet, cadascú te la seva part de culpa, però la desproporció és molt gran. A més uns han provocat aquest desgavell pel seu benefici, enganyant als altres, i ara en som els "ignorants" els que ho estem pagant. I els grans fent-se cada vegada més grans.
N'enteníem molt poc, i en seguim entenent poc. I així ens la van colant com volen. El clima de resignació és preocupant, però és que ja no són només els diners el que no està al nostre abast, sinó també la comprensió de com es mouen.
No sóc partidaria de la violència, però cada cop que sento un disbarat d'aquests que ens anuncien politics, bancs o qui sigui que juga amb els nostres drets, sous, hipoteques, etc M'agafen ganes de tancar-los a tots al mateix lloc i llençar les claus.
Ais, que m'altero...
Bona setmana!!!
A les illes ja estan fent un projecte de llei perquè els professors no puguin expressar en cap moment el seu punt de vista d'absolutament RES. Si ho fan, s'arrisquen a perdre la seva condició de funcionaris. És o no una dictadura?
I cada dia 500 desnonaments, famílies sense futur ni cap il·lusió..
Quin país més trist.
Ho veiem tot molt negre, per més ganes que hi posis en riure, només et surt un mig somriure trist :-(
em estat especulant per sobre les nostres possibilitats...
Em van defraudar tant que, ara per ara, no vull saber res dels bancs, ni de les seves hipoteques, ni dels seus plans de pensions, ni de la mare que els va parir (tot i que sigui una bona dona).
De moment, i mentre pugui, jo gestiono els meus pagaments i seguiré fent-ho mentre no hi hagi un canvi o em fallin les cames ... em direu somiadora, però a l'enemic, ni aigua!
Tarda plujosa, espero que bona per a tu.
Bessets!
cansada estic de la frase "viure per sobre de les nostres possibilitats"... Totalment d'acord amb el que dius Joan, vénen ganes d'explotar amb violència, però no, no ho farem... que som gent com cal! ¬¬
Tots tenim una part de culpa, uns per estirar més el bras que la maniga i els altres per mirar solament de omplirse les buxaques,i així estem.
m'agrada això de la "dictadura democràtica", em sembla d'allò més encertat. és molt difícil fugir de les imposicions a les que ens sotmeten.
Això és un desgavell que ningú sap/vol/pot aturar.I que sempre paga qui menys culpa te.
Frustra molt ser cornut i haver de pagar el beure! Frustra i indigna.
Ja n'hi ha prou!!!
No acepto el que diuen alguns de que la responsabilitat també es nostre per "viure per sobre" de les possibilitats. Es veu que els que no som banquers, ni politics ni gent amb poder fora de casa, no tenim més dret que menjar,treballar i pagar... quins collons!
El que no entenc és com estan com estem, encara hi hagi certa pau social, que la gent encara no s'hagi radicalitzat. I en part està bé que sigui així, xò em preocupa cap on anem. Tots n'estem tips xò no sabem cap on anar.
Publica un comentari a l'entrada