El poble ja ha deixat clar que
estem units, tant els que han estat allà en persona, com els que ho hem seguit
des de la distància podem veure com un sentiment molt gran ens uneix.
Ara tocar parlar als de dalt, no
sabem si ho faran al cent per cent, però el que si sabem és que ara estan entre
l’espasa i la paret. Ells que, tant diuen, treballen per el poble, no poden
deixar passar una moguda com aquesta. Ara és hora, tenim pressa, volem
aixecar-nos aviat, sortir d’aquesta crisi i ser d’una vegada per totes lliures
i auto suficients.
Començarà un ball de xifres a
veure quanta gent hi havia, un milió i mig diuen uns, segur que a Madrid hi
retallen algun que altre zero, per si volen apagar aquestes veus només els
queda fer l’estruç i amagar el cap sota terra, cosa que els surt força bé.
 |
| Estem en el bon camí, acabem-lo de fer. Tenim pressa!!! |
15 comentaris:
Aquesta vegada no els servirà de res fer l'estruç! Aquí comença un gran canvi i, com molt bé dius, "estem fent el bon camí". Visca Catalunya!
Quina emoció ahir, Joan. Tu i jo vam ser dels de la distància, dels de la TV, però et ben juro que jo em sentia allà al mig, per tants cops com ja hi he estat (i hi tornaré a estar, si cal, tot i que espero que no).
Estem molt ben encaminats. Només ens cal que els nostres polítics siguin valents i arrisquin. Que no es preocupin, que no estan sols, tenen tot un poble al seu darrere (i al davant si cal)
No sé quants érem, però érem molts, la veritat. Com a mínim un percentatge molt gran de la població del país. I tothom portava el seu motiu independentista a sobre, no cal dir que estava molt clar a què hi anàvem, i no era a reclamar cap pacte fiscal ni ximpleries d'aquestes. A més, des que vaig anar cap a Barcelona que hi havia gent guarnida, res d'amagar-se, des del matí la gent es passejava per la ciutat amb l'estelada penjada al coll. El sentiment flotava. Si no escolten això, és que ens prenen realment pel pito del sereno, més encara del que ens pensem.
El sentiment i el desig es notaven fins i tot des d´aquí.
Us vaig veure per la tele -i com molts que no hi varen poder anar- ens sentiem allà, colze a colze amb vosaltres.
Voldran donar la imatge que vulguin, però tothom ha vist el que es va fer. Tothom unit, clamant la llibertat d´un País, el dret a ser un mateix.
I això ara no es pot aturar.
Enhorabona!!
Una aferrada ben forta!
seguim l'estrella, no ens perdrem!
A mi em costa molt respirar al mig de les multituts, però cada cop que ho veig se'm posa la pell de gallina i el cor em va a cent.
un dia molt emotiu.
Hi ha llegats que són impossibles d'ignorar, de deixar enrere.
L'estruç no fa passar el perill. Només mor en la ignorància.
Això ja no s'atura...
M'agraden els dits de peu que surten a la fotografia! :P
Aquesta escletxa de llum ens marca el camí.
Som-hi, endavant!!!
La solució a l'enigma de la manifestació va quedar ben a la vista ahir: INDEPENDÈNCIA.
Espero que els que manen (tant a Madrid com a Barcelona) n'hagin pres bona nota i s'adonin que això ja no es pot dissimular fent l'estruç.
Nosaltres hem fet el que havíem de fer. Ara cal que els polítics facin la seva feina, que per això ens representen, i per això cobren.
no em trepitgis la estelada que dona mala sort!
Ahir van començar el canvi.
alguna cosa es remou ja NO es pot parar!
Publica un comentari a l'entrada