Potser la meva
condició irònica sobre temes com aquests tenen influència sobre la natura o bé
potser només és una casualitat.
El fet és que
fins ara no m’havia donat compte de la seva existència, fins que ahir collint i
remenant per l’hort faig trobar dins la mà una forma que m’era familiar.
Arraconant les fulles que la tenien amagada, vaig descobrir aquest element.
Quines coses
que em passen, de moment no em preocupo, només n’hi ha una que sigui tant
sortida.
25 comentaris:
oh !! un tomato !!
Ara, no el discrimines per la forma! pobret, ja se sap... de moltes formes i de molts colors ; )
Posats a tallar no ve d'un pam... :)
Això no seria fer una amanida... seria pràcticament fer una dissecció...
Jajajaja!!
Quan estigui madura (o madur), ho vas tallant -molt a poc a poc- a trossets petits, molt petits, per la punteta...
UN CONSELL: No pensis amb res!!
Uns bessets!
Quins collons! (ho sento però aquí s'hi escau aquesta expressió).
És que no tens remei i ja saps allò que diuen, que "de lo que se come se cria"!
Quan ens van explicar els òrgans reproductors de les plantes, no ens van dir que foren així, clar que anàvem a salesians i ja se sap.
Primer que res saludar-te i desitjat un bon estiu.
I ara be el, ja,ja,ja, aquestes coses nomes poden passar al teu hort, segur que és un hibrid ;)
Ja veig que la forma t'era familiar... però el tacte també? :o
Mmm... quina bona pinta! Segur que és gustosa i suculenta. I ben amanida serà un tot un plaer gustatiu, segur :))
vols dir que no és la calor que li fet agafar aquesta forma? ja ja
És Fantàstic/a!
Jo no el podria tallar ni trocejar, malaguanyat fruit de la natura!
Jo aprofitaria per fer una broma a una amiga que riu molt amb aquestes coses... "mira que et porto!"
Quin bé de deu de tomàquet!
Capricis de la Natura, una patata amb forma de cor a ca la Sargantana i ara un tomàquet en forma de...
Semble que està al punt, donen ganes de clavar-li una mossegada.
hahahahhahahahhahahahahhahahahahaahahahahaah..........!!!! Només et poden passar a tu, fins i tot el teu hort
es transfigura i et proporciona noves ocorrències, que serà que ja no en tens prou!!!
Mai hauria pensat que davant d'uns tomàquets, es pogués arribar a tenir pensaments tan....
hehehehe! carai de tomàquet!
tomàtiga de km 0 o crescuda al costat d'Ascó? com deuen ser les llavors!
Mai hauria pensat que en obrir la nevera, i veure tomàquets, tindria tantes ganes de riure!!!! Refot, de Joan!!!
digues que si ¡¡¡
Que a Girona els tenim ben posats ¡¡
Fins hi tot al hort.
Renoi quin tomaquet!!!!!!
I això al teu hort?? Noi quina sort.
Oh, els tens molt grossos!, Felicitats!
Espectacular! segur que és un tomaquet??? o són d'algú que se li han quedat penjats i encetats!!!! Alerta amb l'amanida que facis i el suc fregit!!! poden ser d'allò més.......
Una amanida d´enciam,ven amanida,ven amanidaaaa...una amanida d´enciam....jajaja
El tomaquet no pot faltar!!!!
Apa!
es que a tu fins i tot els tomaquets et surten erotics...
Publica un comentari a l'entrada