dijous, 2 d’agost de 2012

Quines coses


Potser la meva condició irònica sobre temes com aquests tenen influència sobre la natura o bé potser només és una casualitat.
El fet és que fins ara no m’havia donat compte de la seva existència, fins que ahir collint i remenant per l’hort faig trobar dins la mà una forma que m’era familiar. Arraconant les fulles que la tenien amagada, vaig descobrir aquest element. 


 Quasi està a punt, el que em pregunto ara si serà del tot correcte tallar-la........a trocets.
Quines coses que em passen, de moment no em preocupo, només n’hi ha una que sigui tant sortida. 

25 comentaris:

sargantana ha dit...

oh !! un tomato !!

Drapaire de mots ha dit...

Ara, no el discrimines per la forma! pobret, ja se sap... de moltes formes i de molts colors ; )

Joana ha dit...

Posats a tallar no ve d'un pam... :)

XeXu ha dit...

Això no seria fer una amanida... seria pràcticament fer una dissecció...

Anna ha dit...

Jajajaja!!

sa lluna ha dit...

Quan estigui madura (o madur), ho vas tallant -molt a poc a poc- a trossets petits, molt petits, per la punteta...
UN CONSELL: No pensis amb res!!

Uns bessets!

Laura T. Marcel ha dit...

Quins collons! (ho sento però aquí s'hi escau aquesta expressió).
És que no tens remei i ja saps allò que diuen, que "de lo que se come se cria"!

Jpmerch ha dit...

Quan ens van explicar els òrgans reproductors de les plantes, no ens van dir que foren així, clar que anàvem a salesians i ja se sap.

magazine.cat ha dit...

Primer que res saludar-te i desitjat un bon estiu.
I ara be el, ja,ja,ja, aquestes coses nomes poden passar al teu hort, segur que és un hibrid ;)

El porquet ha dit...

Ja veig que la forma t'era familiar... però el tacte també? :o

Sílvia ha dit...

Mmm... quina bona pinta! Segur que és gustosa i suculenta. I ben amanida serà un tot un plaer gustatiu, segur :))

Elfreelang ha dit...

vols dir que no és la calor que li fet agafar aquesta forma? ja ja

Agnès Setrill. ha dit...

És Fantàstic/a!
Jo no el podria tallar ni trocejar, malaguanyat fruit de la natura!

Jo aprofitaria per fer una broma a una amiga que riu molt amb aquestes coses... "mira que et porto!"

Glo.bos.blog ha dit...

Quin bé de deu de tomàquet!
Capricis de la Natura, una patata amb forma de cor a ca la Sargantana i ara un tomàquet en forma de...
Semble que està al punt, donen ganes de clavar-li una mossegada.

Dafne ha dit...

hahahahhahahahhahahahahhahahahahaahahahahaah..........!!!! Només et poden passar a tu, fins i tot el teu hort
es transfigura i et proporciona noves ocorrències, que serà que ja no en tens prou!!!
Mai hauria pensat que davant d'uns tomàquets, es pogués arribar a tenir pensaments tan....

rits ha dit...

hehehehe! carai de tomàquet!

kalamar ha dit...

tomàtiga de km 0 o crescuda al costat d'Ascó? com deuen ser les llavors!

Dafne ha dit...

Mai hauria pensat que en obrir la nevera, i veure tomàquets, tindria tantes ganes de riure!!!! Refot, de Joan!!!

Pep ha dit...

digues que si ¡¡¡
Que a Girona els tenim ben posats ¡¡
Fins hi tot al hort.

Ssshhh ha dit...

Renoi quin tomaquet!!!!!!
I això al teu hort?? Noi quina sort.

Glòria ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Glòria ha dit...

Oh, els tens molt grossos!, Felicitats!

Marta ha dit...

Espectacular! segur que és un tomaquet??? o són d'algú que se li han quedat penjats i encetats!!!! Alerta amb l'amanida que facis i el suc fregit!!! poden ser d'allò més.......

Mi cámara y Yo ha dit...

Una amanida d´enciam,ven amanida,ven amanidaaaa...una amanida d´enciam....jajaja
El tomaquet no pot faltar!!!!

jomateixa ha dit...

Apa!
es que a tu fins i tot els tomaquets et surten erotics...