dimarts, 14 d’agost de 2012

Abraçades


Vaig tornar a casa molt content, estava feliç d’haver trobat aquella preciositat tant sensual que repartia abraçades a la boca del metro.
Em va agafar fort, però amb molta tendresa i amb una olor a perfum molt excitant.
Em va dir que esperava que  recordés l’abraçada molt de temps.
Sí, ho va aconseguir, al mateix temps suposo, que em va fotre la cartera que no he vist mai més.

20 comentaris:

XeXu ha dit...

En aquest cas no eren precisament 'free hugs' d'aquells, va pagar un bon preu per l'abraçada!

Yáiza ha dit...

Abraçades verinoses! A aquest pas, no ens refiarem de ningú.

Alba ha dit...

No se'n pot un ni refiar de les abraçades gratuites!

pons007 ha dit...

hi ha un vell proverbi xinés que no se exactament com diu perquè el meu xinés antic està una mica rovellant, però vindria a dir: "No et fiïs de res que sigui gratis, de fet, ni tan sols et fiïs de res que sigui barat"

Ферран ha dit...

Una preciositat sensual repartint abraçades gratis al metro? Cantat que hi havia gat "enserrat"!

Jpmerch ha dit...

Però segur que ha valgut la pena.

Glòria Bosch i Morera ha dit...

I així, d'aquesta manera, ja no ens fiem de ningú.
Trist! :(

Joana ha dit...

De vegades, els "danys col·laterals" valen la pensa.. :)

zel ha dit...

Si és que...és que no entenc com tan gran et deixes fotre, conye, pewr una abraçada...un ha de saber a qui abraça, si en vols, en reparteixo i no et fotré res! Petonassos!

fanal blau ha dit...

Les abraçades-cleptòmanes mai no són bones...
Caram!

El porquet ha dit...

Podríem dir que va ser l'abraçada de l'ós!

jomateixa ha dit...

això passa quan es pensa amb altres parts del cos que no són el cervell...
com ha dit, uf és dificil el nom, estava cantat!

Dafne ha dit...

Ostreeeeeeeeees, que no et pots fiar mai!!!
Almenys el record va ser per sempre, perquè de ben segur que és l'abraçada més cara!!!
:)))

sargantana ha dit...

gratis?? jo diria que no..

vina cap aqui..que t'en faig una jo

=)

Ventafocs ha dit...

Aquestes abraçades no s'obliden en la vida, no et va mentir...del tot. Una de fresqueta i sincera!

helena arumi ha dit...


Sí, però quina manera més romàntica de sostraure coses alienes, oi?
Si fins i tot, potser robant es pot tenir classe. Almenys, és el que en dedueixo del relat. A mi em fa la sensació com si la cartera i els bitllets no valguessin ni de lluny la sensació que et va provocar l'abraçada. Suposo que és per la descripció que en fas abans del desenllaç.
Deu ser molt pitjor que et robin a punta de pistola o de navalla, però amb una abraçada...Quin estilàs, escolti

khalina ha dit...

jaja, ja no et pots refiar de ningú

sa lluna ha dit...

Veus perquè no regal abraçades??

Aferradetes...bessets...aferradetes...bessets. Gratis, tot gratis escolti!!! ;)

Pakiba ha dit...

No t'hen refies mai d'aquestes abraçades del metro,ja que passa el que passa.
Jo cuan et cuneixi si que et donaré una i de ben forta,pero sensa la cartera,jajaja.

Ona ha dit...

Fes-te a la idea que l'abraçada tenia un preu, i per desgràcia valorem més allò que paguem i quan més car és més ho cuidem.
Cuida aquest moment ;)
Felicitats pel teu bloc, hi tornaré sens dubte.
Una abraçada, aquesta sí que és gratis i sense pispar carteres ;)