-Pare, no ho hauries de fer, són
fortes apart de molt cares.
-Insisteixo, vull provar-ho, quan
valen?
-Com vulguis...valen vint euros
cada una.
-Demà te’ls deixo al calaix del
rebedor.
Quan el fill torna l’endemà,
troba dos-cents vint euros al calaix. Truca al seu pare:
-Et vaig dir vint euros.
-Ja ho sé, els altres els va
posar la teva mare.
21 comentaris:
Bé per les mares! hahahaha!
Ostres, que bo. I no va escriure una carta d'agraïment també?
S'ha de tenir a les mares contentes!!!
Que bo! Tots contents!
haha, la mare sí que ho té clar! A partir d'ara al fill se li girarà feina aconseguint la pastilla blava. Molt bo!!
Quina família més patètica!
Si el fill ja necessita les pastilles, quin futur més magre li espera fins i tot a la parella...
Què collons ha de ser sana la fidelitat sexual!
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Aiss!, la pensió en perill.
És veritat TOTHOM content!
Esperem que el fill els hi faci descompte...jejeje Mira la mare com n'està d'agraïda!!
redeu amb les pastilles
i tot sense pagar l'euro per recepta
jajajjajajja
tutti contentti
Un bon motiu per reactivar l´estalvi, jejjeje
Molt bo, Sr.Gasull!! ;)
Garbi, on podem quedar? Porto 200 euruuuus!
No sé si els doscents euros extees eren d'agraïment o simplement un avançament per les 10 properes pastilles...
Una mare llesta!! je je :)
Mite-la tú, patapam, la mare!
Doncs mira Joan, jo et felicito a tu pel teu enginy per a lligar aquestes històries. Tenen el seu punt de tot. Em trec el barret!
Pobre pare, s'haurà de cuidarel cor, amb la marxa que li te preparada ella.
Perdoneu, però hi ha negocis que no s'han de portar amb els pares...
jajajajaj què bo!!
pastilles blaves que utilitza pare i fill ??? hummmm alguna cosa no va bé!
Si són les famoses pastilles blaves. Pobre fill!!!!
;O
a veure si allò petarà tanta pastilla...
Publica un comentari a l'entrada