Mil peles, si us plau

Això és el que li deia abans al paio de la gasolinera, fa uns trenta anys, tampoc és massa si ho comparem amb la història.

Ara ja no li puc dir, primera perquè si li dic que em posi sis euros ni tant sols em ficarà la mànega al forat, encara que tindrà altres pensaments de fer-ho, i segona perquè a sobre s’ha instaurat el “self service”, que vol dir faci-s’ho vostè mateix, i dit així fa pensar en altres actes amb altres tipus de fluids.

Si agafem la opció low cost i posem vint euros al dipòsit, veurem que al entrar al cotxe sempre donarem uns copets al marcador.....esperant que l’agulla es mogui una mica més, però és envà amb vint euros no s’aixeca, si la volem veure amb una verticalitat que faci patxoca, ens hem de gastar almenys cinquanta euros. Sabent que l’erecció de l’agulla serà més aviat breu, ens cal posar valor, agafar-nos fort a la cartera i amb la seguretat de veure la nostre agulla a la seva màxima elevació direm: ple si us plau.

Ara és quan els números comencen a donar voltes, els nervis comencen a pujar, preguntant quan pararà........aleshores un altre ensurt, el comptador que estem mirant és el dels litres, el del euros s’ha avançat incomprensiblement un cinquanta per cent.

Un bitllet de cent euros quedarà esmicolat....amb sort ens tornaran deu o quinze euros, un bon dia i que tingui un bon viatge.

Fa goig veure-la tant dreta......... l’altre ni me la sento, m’han deixat destrempat. No anem bé, si és pensen que així ens recuperarem, ho tenen clar.

Quan penso que a Dubai la paguen a vint-i-cinc cèntims, encara m’emprenyo més.......