dimecres, 21 de març de 2012

La Marta


Jo sóc feliç amb ella, no ens demanem res, quan tenim ganes ens veiem, quan no, jo gaudeixo de la meva preuada solteria.
El temps passa, potser no és el millor camí, però et venç i et convenç el sentiment de llibertat que portes dins. Perquè canviar?
Fins que un dia, vas a un sopar de feina i un company et presenta la seva dona.
Molt de gust, Marta.






29 comentaris:

Pep ha dit...

boníssim, Garbí.
sorpreses que et dona la vida ¡¡

Carme ha dit...

:D he, he, he...

XeXu ha dit...

Glups! Quin gir final! I quina cara se'ls deu quedar als dos...

sa lluna ha dit...

juasssssssssssssssssssssss!
de cada dia millores els 69,
ets tot un artista!

Molt bò, molt bò. molt bò...

Dafne ha dit...

I el cor s'accelera, i el desig els crema!!!

Pakiba ha dit...

Cada dia et superes més amb les 69 paraules. Pobret en quina cara es quedaria.

Albanta ha dit...

Uauuuuuuuuuuuuuu!! T'ha quedat rodó!! M'encanta!!

Joana ha dit...

Ja saps... "la vida te da sorpresas..."
M'ha agradat molt!

sargantana ha dit...

lo bueno si breve..dos veces bueno
ets un crack!

petons

Glòria ha dit...

Caram! Només una pregunta, tu què feies a "l'altra vida"? Genial, felicitats!

Carme J ha dit...

Mmmmmm, com m'agraden els 69 ! Cada dia més !!!

Anna ha dit...

Molt bo! :-D

Tirant lo Bloc ha dit...

No s'hi ha d'anar mai als sopars de feina!

lolita lagarto ha dit...

la llibertat tira..:)

montse ha dit...

Ens atreu els joc clandestí.

Joan ha dit...

Caram, caram. Tothom amaga sorpreses. Ben rodó, sí senyor.

Yáiza ha dit...

La típica cosa que qualsevol parella d'amants hauria de mirar d'evitar... ;)

Per cert, m'acabo de fixar en la teva fotografia de la barra lateral, la de les cinc mans. És molt bonica. Junts i endavant!

Gerònima ha dit...

... i la trama és complica! ...
:D

Carbassona ha dit...

Ostres quin salt ha de fer-te el cor, si t'hi trobes....

Agnès S. ha dit...

Sempre es vol més eh?

El porquet ha dit...

I llavors es posa el barret de cowboy i diu... Suellen ets un pendó...

Joana ha dit...

Continuarà... ?

Anònim ha dit...

Doncs jo podria ser ella, i no saps com em fot!

belkis ha dit...

Toca estimar-lo, cuidar-lo, estar al seu costat… fins que la mort ens separi, tal i com ens van dir aquell dia tant llunyà. I jo m’havia fet a la idea, ho tenia assumit. I la vida transcorria amb normalitat fins aquella nit que li vaig acompañar a un sopar d’empresa i vaig conèixer al Garbí; ara el meu desig ocult, aletargat durant anys, ja tenia cara i nom. Marta

(El 69 és el meu número de dues xifres favorit. No sabia que a tu se't donava tant bé jajaja. Perdona l'atreviment d'haver intentat correspondre la teva maestria també amb 69 paraules)

Gemma Sara ha dit...

Aixxxx quin moment, ja m'estic fent la pel·lícula...

ricderiure ha dit...

uau!

Lucia Luna ha dit...

La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vidaaaa...
que bo! un petonás, i continua amb la teva felicitat :)

Marta ha dit...

Som fràgils sentimentalment i emocionalment.......

Roser dinsteu.roser@gmail.com ha dit...

Porto estona llegint-te i m'encanta el teu humor! Felicitats pel bloc!

Una abraçada, Roser.