Com aquell qui diu
acabat d’arribar d’uns dies d’esbarjo, on les temperatures son agradables tant
com per menjar-te els raïms de la sort amb xancleta i màniga curta, em trobo
que encara haig de fer la carta als tres reis d’orient. Més estimats últimament
que els que habiten algun que altre
palau que entre tots mantenim a disgust.
La rapidesa en que
ha passat aquest abandonat desembre, amb les seves múltiples festes, dinars,
sopars i vacances, han fet que ni tant sols hagi resumit l’últim de l’any. Però
pensant-ho bé, ja he anat resumint tot l’any i puc dir que aquest no ha estat
diferent als altres, apart de que he deixat molt de banda a la classe política
i altres problemes, per donar-me als meus i deixar el que tinc per fer, més endavant,
passat festes......que lluny.
Ara, un cop en
terres catalanes altre vegada, amb un munt de fotos encara dins les targetes
sd, moltes hores entre família, moltes rialles i amb la taula del despatx plena
de feina, no goso tampoc a demanar gaire res més que salut.
Tampoc sé que
demanar, perquè el que demanaria no m’ho portaran i el que em poden portar ja
ho tinc, potser el que més falta em fa, es tenir la seguretat de que tot
continuarà bé, amb els seus alts i baixos, problemes i solucions, però sense trobar-me
de cara a un mur infranquejable que m’obligui a tornar enrere o començar de
nou.
El que si demano,
és el millor per tots vosaltres, que us portin el que demaneu encara que
no hagueu estat del tot bons, segur que era justificat el que vareu fer, i la
màgia de la triple reialesa per això ha
de servir, per portar il·lusions i somriures a tots plegats.
Que us portin les
coses justes, i penseu que de vegades, els millors regals no es poden ni
embolicar.
19 comentaris:
Quan he vist el títol del post, m'he pensat que et referies al cas Undargarin però ja veig que parles de coses més importants.
M'apunto al teu desig, que aquesta nit els Reis d'Orient ens portin les coses justes i que siguin d'aquestes que no es poden embolicar. :-)
Posats a demanar em demano (ho sento el vull embolicat) no res per a mi però demano un viatge al país del mai més per el ministre De Guindos ( famós per haver contribuït a la greu crisi actual ja que era un molt alt directiu de Lemanhs Brothers) que ens volen anorrear del tot!!!! en fi que et portin bons regals dels que no s'emboliquen i dels que sí!
Els Reis no tindran aquest caràcter màgic que tenien quan era petit, així que faig una pregunta referent al primer paràgraf. Hi ha hagut alguna vegada que els reis aquests dels palaus hagin estat més estimats que els Reis d'Orient?
Com que són mags, potser faran màgia.
Garbí, bon any! Una abraçada.
Estic totalment d'acord amb tu que els millors regals no es poden embolicar, i tant de bo et concedeixin el teu regal (vols dir que no et portaran un poc de carbó?) Moltes gràcies per la part que ens toca! Feliç Reis!
D'això se'n diu barra. Demanar als altres el que nosaltres no pensem fer, vull dir.
Que no, que siguin dolentots, que sempre és més divertit, caram.
Benvingut! Molt realista la teva carta als Reis. Jo he rentat el balcó i tot ;-( perquè Sas Majestats ho trobin tot en perfecte estat, però em temo que ni així...
Mentrestant, penso què els posarem a taula aquesta nit als reis... a casa els parem el plat!!! I ben tips, que ens deixin el que vulguin! Salut!
Els millors regals no s'emboliquen, doncs tens raó. Faré servir el paper de regal per a una altra cosa.
garbi
demano poquet, per no dir res....
Nomes que la gent que estimo estigui bè, amb aixo ja estic mes que satisfeta.
No cal paper ni llaços per mi...amb un sonriure i un peto en tinc prou!!!
Mils per tu...de petonets i sonriures!!!
aquest any tampoc m'he portat bé, res de bo m'espera per reis...
Bentornat! Espero que l'escapada t'hagi carregat les bateries, garbi; les aigües baixen mogudes al nostre país, així que fas bé de demanar salut (per aguantar el que calgui).
Bon any tinguis!
Bentornat, garbí. Per demanar, encara que sigui poqueta cosa, no en quedarà. Ara, mentre no vinguin també amb retallades...
Una abraçada! ;)
que et portin els millors regals.. poquet a poquet i mica en mica..
Bon any Dotze!
Un munt de regals dels que no es poden embolicar... els millors per a tu i la gent que estimes.
Millor que no s'emboliquin doncs, que es quedin com estan, que ja estan bé! Espero que triguis a oblidar el relax de les vacances!
Els millors regals no s'emboliquen. I tant!! i d'aquests n'he tingut un parell ja!
Que t'hagin portat a grapats!
Per mi el millor regal hauria sigut una abraçada de la meua amistat de la infantesa, la qual acabe de perdre.
El millor regal hauria estat que obrira els ulls, però està totalment alienada i jo completament desfeta...
Feliç any per tu, Garbí.
Una abraçada.
El millor regal que podian haver deixat es que s'abes las injusticias,pero es veu que en aixó no tenen competencias.
Publica un comentari a l'entrada