Si el sr Jules
Verne va pronosticar coses que en el seu
temps eren per titllar-lo de boig, però que han acabat sent quotidianes per nosaltres.
Perquè no ho puc provar jo?. Sóc conscient que l’hi porto avantatge, doncs jo treballo sobre un camí que està a mig fer.
Observo, de fa
temps, que les noves tecnologies ens porten a un munt de aparells tàctils cada
vegada més eficients però a l’hora més petits, amb uns teclats virtuals que
deixen molt en dubte l’encert de la paraula “smart”. Potser sóc jo...que la
tinc més gran del normal (la mà), i quan acosto els dits al teclat tapo
sobradament tres lletres i em costa de fer un ús ràpid del aparell.
Com que les modes
del whatsapp, sms, comentaris als blogs i xarxes socials estan a l’ordre del
dia, sovintegem sense adonar-nos l’ús
del dit índex.
De tots és sabut
que l’ús continuat de qualsevol part del nostre cos dóna volum o mesura amb el
temps, fixeu-vos amb els culturistes per exemple, tampoc cal aprofundir en rés
més.
Si donem per bona
una teoria que està provada, perquè no atrevir-me a dir que en el futur, si les
tecnologies no canvien radicalment, no ens creixerà sense remei el dit índex.
No confondre amb alguns individus, que fa temps tenen tots els dits massa
llargs, això és una mutació per aprofitar-se de les coses alienes. No té res a
veure.
Jo ja he avisat de
com poden anar les coses, ara vosaltres decidiu quina part voleu desenvolupar,
perquè de moment els teclats seguiran així.
22 comentaris:
Aquesta mà fa una miqueta de por, eh! quasi que em resisteixo a fer servir l'índex més de l'estrictament necessari. I em resisteixo al smartphone.
Se m'acudeixen altres funcionalitats més entramaliades per aquest ditet taaaaant llarg... CALLI! - comentari censurat -
Una teoria una mica lamarckiana!!! =P
Haurien de passar alguns centenars de milers d'anys perquè això passés, si és que arribés a passar, perquè els individus amb aquesta característica em sembla que no tindrien cap avantatge reproductiu... I bé, en tot cas, després d'aquest temps, segur que els sistemes de comunicació ja han canviat.
Xexu, avantatge reproductiu segur que no... però també se m'ocórren funcionalitats interessants... shhhhh (silenci)
Jo, per dur la contrària, utilitzo sobretot el polze i espero que, amb una mica de colaboració darwiniana, siguin les tecles les que s'eixamplin.
Ostres, fa angúnia i tot!! :-P
Jo sóc de les que martellejo els aparells i ,sí, són odiosos amb les tecles tan petites, però una mà així fa certa angúnia.
Son massa petites, estic d'acord!
Temps al temps, però aquest dit és molt lleig!
Un estudi científic entre els milers d'agents de borsa londinencs va establir una curiosa llei de proporcions digitals: en un 85% dels casos, aquells que obtenien més beneficis tenien el dit índex més llarg que l'anular (cosa que no em passa a mi). Segons vaig escoltar a programa del Punset això s'explica per una forta descàrrega de testosterona pre-part...
Fins a un que la tingui petita (la mà)aquest teclats resulten complicats. D'aquí que de vegades reps escrits que semblen jeroglífics a desxifrar.
Els nostres avantpassats amb aquelles dents canines, també feien certa por.
Ai...nononono! Més m'estimo que l'evolució la facin els teclats! O si cal, que m'implantin el mòbil en un còmode xip darrera l'orella, (com als gossos) i que per enviar un missatge, n'hi hagi prou amb pensar-lo! Però mira, el dit, ja m'agrada com el tinc ;-)
A mi m'aniria bé un dit així... sempre teclejo renegant perquè sempre em surten les lletres equivocades!
:-D Estic amb en Xexu, ja haurem evolucionat cap a altres maneres de comunicar-nos abans que es produeixi tal metamorfosi... Mentrestant, jo tinc un petit llapisset especial que el penjo a la funda del telefon i va millor que el dit. Sobretot quan fot el fred que fa aquí dalt i no et vols treure els guants per escriure un missatge!
Un llapisset primet no seria millor?
No m'agrada gaire aquesta mà amb aquest dit, eh?
De qui molts anys no se, però actualment tot aixo desemboca a l'encarcanament i posterior artrosis d'aquests membres.
jo crec que d'aquí a un temps ja només caldrà pensar-hi i les coses es mouran soles. Llastima que potser llavors estarem tant desequilibrats que ho farem petar tot.
Avui parlo de tu al bloc...
Fa molta por aquesta mà i sí segur que alguns dintra de res tindran aquets dits de tan ferlos servir.
Doncs no hi havia pensat mai Garbi.... i penso que podria ser perfectament veritat!!! Ara que.... jo quan utilitzo el teclat faig anar TOOOOTS els dits ehhh!! ;) les meves classes de mecanografia a la EGB van donar resultat. hehehe!
Apa, quin dit, jo per si de cas, amague les mans!!!
Ostres noi, jo també la tinc massa grossa per aquestes smartcoses que es porten avui dia. Com ens ho farem, garbi? perquè vaja, tallar-me-la no em passa pel cap: abans torno a la llibreta de tota la vida!
Publica un comentari a l'entrada