dijous, 27 de gener del 2011

De colors

Quan fa dies que tot és negre, que les coses no van com haurien, quan t’estintoles amb les il·lusions, fins que aquestes no son prou fortes i l’únic que veus, és un forat negre sense fons que et crida. És just llavors, el moment de posar els peus a terra, pensar en qui t’envolta, per agafar força per lluitar contra els fantasmes reals que provoquen tal malestar. Esborrar els colors foscos és gairebé impossible, viure envoltat d’ells encara ho és més. Pintem-ho tot de colors, donem-hi alegria per poder-ho matisar, tot i que som conscients que la merda continua a sota, costarà de marxar, però no hi ha res que duri per sempre.


24 comentaris:

Anònim ha dit...

En dasayuno con diamantes Audrey dice que tiene un día rojo, yo tengo muchisimos dias rojos. Un beso no más dias negros sonrie.

Carme Rosanas ha dit...

Sí, senyor, m'encanten els colors, va jo començo a pintar... al menys alegrem-nos la vida.

Sergi ha dit...

Jo no sé si ens sabria de fer això, perquè sempre estaria pensant en la merda que hi ha sota, i quan sortís em tiraria en cara no haver-li prestat prou atenció.

Isabel de Yzaguirre ha dit...

La pintura desinfecta i sempre es pot rascar la capa vella de sota, si es té ànim. Els colors alegren la vida. Per això jo m'hi estic abocant!
Una abraçada!

Anònim ha dit...

Bon dia, Garbí. Gràcies per donar color a la vida.

Joana ha dit...

De vegades costa una mica, però no hem de desistir.

sànset i utnoa ha dit...

Si tots ho féssim... que bé que aniria tot!

*Sànset*

lolita lagarto ha dit...

el color fa miracles... o era la mirada que els feia?

Clidice ha dit...

avui fa un dia rúfol per aquí, i he pensat que un nan de jardí, pintat de coloraines estaria bé, després he pensat que seria horripilant, i he rigut de mi mateixa, prenent el te i mirant el pati, mentre pensava en un nan de jardí de coloraines :) Si, el color, ni que sigui en un flaix pot alegrar el dia :) Bon cap de setmana!

Mercè ha dit...

Sí, hi ha dies que els colors s'esmunyen i tot sembla negre. Però els colors sempre tornen, això és segur.

Bon cap de setmana!!!

Ps. Quan la grisor dura molt a mi m'agrada rellegir El petit príncep ;)

_MeiA_ ha dit...

Sort n'hi ha que no hi ha res que duri per sempre. Hi ha temporades que costen de passar... però passen.

Catalina Cerdó ha dit...

En la vida hi ha tots els colors i tots es troben al mateix temps, simplement hem de triar els que volem veure. Estic convençuda que tot depèn de la nostra pròpia percepció. És qüestió d'anar canviant la manera de veure el món.
Una abraçada plena de colors!

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Pluja de colors per a un divendres gris. El cap de setmana comença ben aviat!

òscar ha dit...

Ni que és elegant, ni que aprima ni taronges de la xina.

Derroquem la dictadura del negre per la democràcia dels colors. I ben vius, que fan encara més optimisme.

llum ha dit...

Només veure la foto que has posat, ja estic de bon humor. Vull dir que a vegades ens compliquem la vida amb coses que... En fí, que sí, que encara que costi no veure les coses negres, hem de fer un esforç. Perquè al cap i a la fí, som uns privilegiats. Petó i bon cap de setmana!

El porquet ha dit...

Amén, garbi, amén!

montse ha dit...

Diuen que en èpoques magres, el pinta llavis que més es ven, és de color vermell, per donar un toc de color a la vida.

Anònim ha dit...

Tots passem moments i dies més difícils. Amb l'ajuda del nostre entorn, però, ens en podem sortir. Endavant!

Agnès Setrill ha dit...

Ànims! Sembla que de tant en tant, cal trobar-se així, per un altre dia, saber valorar i absorvir situacion millors. Això és un consol, simesnó... o no???

Assumpta ha dit...

M'agrada aquest post!! Segueix els mateixos raonaments que el meu jersei "optimista" :-))

RaT ha dit...

... però el negre costa de marxar... fff... MUAAAAA!!!!

khalina ha dit...

Hem d'anar pintant colors!

Amylois ha dit...

ei ei ei...animat eh!!!

magazine.cat ha dit...

Com sempre s’ha fet per desinfectar, blanquejar amb calç i llavors dona colors a la teva vida :o)

Salut.