dijous, 20 de gener de 2011

Desembarcament de Normandía ( Relats conjunts)


6 de juny de 2044 Omaha Beach

Després de mesos intensos d’organització i d’enviament de missatges encriptats a través de les xarxes socials, als dos bàndols, tot estava preparat per el gran dia. Igual que cent anys enrere, es transportaria a tota la tropa, amb grups massius de vaixells de tot tipus, amb una velocitat de vertigen, que farien de la travessia un passeig en el que ningú podria marejar-se i arribaria tothom a terra en perfectes condicions. Aquesta vegada eren homes i dones joves disposats a tot, motivats després de tants mesos de preparació, molts d’ells en absolut secret.

Finalment, quan el sol ja banyava les costes, tothom repassava les seves motxilles al mateix temps que s’acostaven a terra ferma.

L’altre bàndol, amagats darrere les muntanyetes de sorra, esperaven amb ànsia el xoc de la multitud, barrejant-se entre ells, donant tot el que el cos els permetés, fins caure per la causa.

Milers de joves comencen a baixar corrents dels vaixells, mentre veuen com surten amb molta força, un exèrcit que s’acosta cercant objectiu, àvids d’acció, amb l’adrenalina a dalt de tot.

Quan es produeix el xoc entre les masses, s’escolten fortes explosions, entre xisclets de la gent que embogida comença a saltar i ballar al so de la música, sota un castell de focs d’artifici multicolor.......La macro festa secreta del Canal de la Mànega, ha començat. Ara, després de cent anys, la lluita cos a cos que es viurà, serà molt més plaent i el foc el porta cadascú dins seu, fa cent anys va morir molta gent, avui potser farem que amb el temps, en neixin uns quants..............Tot sigui per oblidar els vells horrors.

Una nova aportació a Relats Conjunts.

17 comentaris:

Carme ha dit...

Podríem canviar totes les guerres per festes com la teva...

Una bona idea per oblidar els horrors.

Un relat molt original!

kweilan ha dit...

A mi també m'ha semblat original i està bé que una mica d'alegria vingui a canviar el tarannà de la majoria dels relats conjunts d'aquest mes.Bon relat!

Pakiba ha dit...

Molt bó i original Garbi, aixi tindria que ser festas en contes de guerres.

El porquet ha dit...

Bo, bo garbi. Tant de bo aquesta festa s'hagués avançat 100 anys.

Joana ha dit...

En la teva línea...carpe Diem i bon capde :)

Adbega ha dit...

Originalitat i bon rollo al poder! M'encanta!

XeXu ha dit...

A veure si seràs un visionari, i el centenari del desembarcament es celebrarà així! No sé pas si ho arribaré a comprovar!

Glòria ha dit...

Tant de bo! Bones, Garbí!

McAbeu ha dit...

Molt bon relat i molt bona idea. :-)

montse ha dit...

Felicitats, molt ben trobat, aquest jovent tenen molta sort de poder viure sense el temor de la guerra.

Joan ha dit...

Caram, tens ben assumit alló de "fés l'amor i no la guerra"!

lisebe ha dit...

Perfecta manera de canviar els efectes de una guerra per la alegria d'una festa

Bon cap de setmana

Elfreelang ha dit...

Bon relat i ben escrit! em quedo amb l'esperança del final!

Mercè ha dit...

Estic amb Carme. Canviem totes les guerres per grans festes, amb música, balls i grans castells de focs d'artifici.

Una abraçada.

magazine.cat ha dit...

Tan de bo, totes les guerres foren així. :)

Salut des de Lleida

Alyebard ha dit...

La millor manera d'apaivagar els fantasmes centenaris d'aquesta platja!

rits ha dit...

doncs si, tan de bo la celebració del centenari sigui la celebració de la unió i de la vida!

molt bo i original!!