Quan fa dies que tot és negre, que les coses no van com haurien, quan t’estintoles amb les il·lusions, fins que aquestes no son prou fortes i l’únic que veus, és un forat negre sense fons que et crida. És just llavors, el moment de posar els peus a terra, pensar en qui t’envolta, per agafar força per lluitar contra els fantasmes reals que provoquen tal malestar. Esborrar els colors foscos és gairebé impossible, viure envoltat d’ells encara ho és més. Pintem-ho tot de colors, donem-hi alegria per poder-ho matisar, tot i que som conscients que la merda continua a sota, costarà de marxar, però no hi ha res que duri per sempre.
24 comentaris:
En dasayuno con diamantes Audrey dice que tiene un día rojo, yo tengo muchisimos dias rojos. Un beso no más dias negros sonrie.
Sí, senyor, m'encanten els colors, va jo començo a pintar... al menys alegrem-nos la vida.
Jo no sé si ens sabria de fer això, perquè sempre estaria pensant en la merda que hi ha sota, i quan sortís em tiraria en cara no haver-li prestat prou atenció.
La pintura desinfecta i sempre es pot rascar la capa vella de sota, si es té ànim. Els colors alegren la vida. Per això jo m'hi estic abocant!
Una abraçada!
Bon dia, Garbí. Gràcies per donar color a la vida.
De vegades costa una mica, però no hem de desistir.
Si tots ho féssim... que bé que aniria tot!
*Sànset*
el color fa miracles... o era la mirada que els feia?
avui fa un dia rúfol per aquí, i he pensat que un nan de jardí, pintat de coloraines estaria bé, després he pensat que seria horripilant, i he rigut de mi mateixa, prenent el te i mirant el pati, mentre pensava en un nan de jardí de coloraines :) Si, el color, ni que sigui en un flaix pot alegrar el dia :) Bon cap de setmana!
Sí, hi ha dies que els colors s'esmunyen i tot sembla negre. Però els colors sempre tornen, això és segur.
Bon cap de setmana!!!
Ps. Quan la grisor dura molt a mi m'agrada rellegir El petit príncep ;)
Sort n'hi ha que no hi ha res que duri per sempre. Hi ha temporades que costen de passar... però passen.
En la vida hi ha tots els colors i tots es troben al mateix temps, simplement hem de triar els que volem veure. Estic convençuda que tot depèn de la nostra pròpia percepció. És qüestió d'anar canviant la manera de veure el món.
Una abraçada plena de colors!
Pluja de colors per a un divendres gris. El cap de setmana comença ben aviat!
Ni que és elegant, ni que aprima ni taronges de la xina.
Derroquem la dictadura del negre per la democràcia dels colors. I ben vius, que fan encara més optimisme.
Només veure la foto que has posat, ja estic de bon humor. Vull dir que a vegades ens compliquem la vida amb coses que... En fí, que sí, que encara que costi no veure les coses negres, hem de fer un esforç. Perquè al cap i a la fí, som uns privilegiats. Petó i bon cap de setmana!
Amén, garbi, amén!
Diuen que en èpoques magres, el pinta llavis que més es ven, és de color vermell, per donar un toc de color a la vida.
Tots passem moments i dies més difícils. Amb l'ajuda del nostre entorn, però, ens en podem sortir. Endavant!
Ànims! Sembla que de tant en tant, cal trobar-se així, per un altre dia, saber valorar i absorvir situacion millors. Això és un consol, simesnó... o no???
M'agrada aquest post!! Segueix els mateixos raonaments que el meu jersei "optimista" :-))
... però el negre costa de marxar... fff... MUAAAAA!!!!
Hem d'anar pintant colors!
ei ei ei...animat eh!!!
Com sempre s’ha fet per desinfectar, blanquejar amb calç i llavors dona colors a la teva vida :o)
Salut.
Publica un comentari a l'entrada