Sense escrúpols i àvids de poder, no en tenen mai prou, cal enfonsar un país per poder després comprar el seu deute públic, per enriquir-se encara més, fan aportacions milionàries a qui ja té molt, per poder tenir més poder encara. Tenen tot el que volen al seu voltant, tot és comprat, des de l’amor fins als amics, passant per tots el luxes i comoditats. Potser veuen en això la felicitat, però s’han parat a pensar que tot és irreal, volàtil i sense valor? Tinc molt menys que ells, però suficient per viure, no he robat res del que tinc, tot el que tinc és real i palpable. Qui s’acosta a mi és perquè ho vol, no perquè ho necessiti, la meva riquesa no es pot posar en un compte bancari, però tant me fot, tampoc son de fiar. Els interessos de la meva riquesa si que me’ls podré emportar a on vulgui, no pagaran imposts abusius i cada dia els puc tocar.
No perdem temps en pensar el que podríem fer si........, val més que aprofitem el temps amb el que tenim.
Viure en la riquesa econòmica estaria bé, si aquesta fos certa, perquè no tot es pot comprar. Acumular diners és un cosa, ser ric és totalment diferent. Us deixo que em criden per uns interessos que han generat el dia d’avui...........cal ingressar-ho tot, sóc estalviador compulsiu.
18 comentaris:
UN post i unes reflexions interesants i precioses.
Al cap i a la fi, els diners només són diners. Mentre en tinguem per viure, hi ha coses molt més importants que aquesta, que cal estalviar molt més.
Cal viure, i sobre tot, apendre a viure amb el que tenim.
Tens un tresor, Garbí! Cuida'l!
La vida comença i s'acaba, hem d'aprendre a viure-la.
Salut!!!
Diuen que els diners fan la felicitat, però fins acumula 50.000euros. A partir d'aquesta xifra ja no aporten massa cosa.
Opto per la riquesa que tu propugnes, que és la millor de totes!
*Sànset*
Molt bé, garbí! Enhorabona per la teva riquesa, que és la millor que hi ha i l'única que fa la felicitat.
Ja hi ha una dita que diu que els diners no fan la felicitat però ajudan... això así pero la felicitat no es pot comprar amb diners ,sino amb vivencias de qualitat, famil.lia, amics ,i amor, que millor riquesa que aquesta??? Crec que cap!
Petonets maco
Coneixes aquella dita... pobre home, només té diners....
Una abraçada.
Helena, fa poc una amiga em va dir aquesta mateixa dita. M'has pres el comentari... jeje
M'ha agradat molt la reflexió que has fet: "tot és comprat, des de l'amor, passant pels amics i les coses materials".
I es que és ben cert. Una quantitat de diners molt significativa et permet poder portar una vida molt superior i no haver de patir per les factures,però alhora t'ha de fer sentir com si tot allò que t'envoltés fos irreal. Com si la línea del que és teu per com ets, i del que ho acaba sent per els zeros que tens al compte bancari es fusionessin.
Ara...qui pogués gaudir d'una nòmina una mica més "inflada"...
Salut!
Garbi, no es más rico el que más tiene, sino el que menos necesita.
Una abraçada.
en un planter, si una planta creix molt.. n'hi ha una altra que es mor..
cap riquesa és gratuïta..
mirarem d'aprofitar el temps..!
Ells són feliços de debò en aquest món al qual només ells poden accedir. El seu problema és que sempre volen més i hi haurà un moment que els serà impossible millorar més. Llavors serà quan vindrà la patacada.
no solsament ets ric..a mes ets savi!!
enhorabona!
(avui que he pogut entrar vaig a fer un tomb per aqui aviam si em poso al dia)
petons!
Estic totalment d'acord amb la Pakiba
Bon cap de setmana !!
Petonets
Les coses realment importants no es compren mai amb diners.
Pero no ens enganyem, els diners ajuden molt en la societat en què vivim.
Estic amb tu, la riquesa dels amics, de la família, dels fills o de la riquesa del saber que no has traït a ningú, és la millor.
segueix així i també voldré estar al teu costat.
Sort i molta riquesa...
Publica un comentari a l'entrada