divendres, 7 de maig del 2010

Ahhhhhhh!!!

No sé el perquè, potser és el temps, però no puc evitar molt sovint d’agafar aquesta cosa allargada i dura, que demana ser sacsejada a bon ritme, però amb delicadesa, una estona en que no ets pots veure la cara de satisfacció que hi poses, doncs esperes el moment més àlgid de la fricció per deixar anar amb un somriure als llavis tota la seva crema blanca que flueix del seu interior, és llavors i només llavors quant agafes la cullera i comences a menjar el teu plat de maduixes amb nata.

No ho puc evitar, ho haig de fer sovint........m’agrada.

26 comentaris:

GURMET ha dit...

Ah coi dius llarga, si els sprais de nata son curts!

Vida ha dit...

Aaaaaaaaaah, molt bo!

Sergi ha dit...

També te'ns l'opció de que t'ho facin, així et despreocupes del procés però gaudeixes igualment, potser encara més!

Anònim ha dit...

Molt trempat Garbí, molt trempat... ;)

Joana ha dit...

Dolent!

Carme Rosanas ha dit...

Je, je, je... a mi també m'agrada!

Bon dia, garbí!

Jordi ha dit...

Des del primer moment sabia a què et referies! ... o no!!

Jo, les maduixes, amb sucre!!

Ah!! Si passes pel meu bloc, tens un petit regal...

llum ha dit...

Garbí, Garbí, que se t'entén tot!

Thera ha dit...

Bon temps per a les maduixes... ;D

lisebe ha dit...

jajaja molt bon profit !!

Les maduixes m'agraden com sigui!!

Bon cap de setmana maco

òscar ha dit...

No podem evitar, nosaltres tampoc, fer un somriure després de llegir algun dels teus apunts.

Com s'anomena els "picarons" en català?

lolita lagarto ha dit...

No ho evitis , no cal...
les maduixes amb nata... no fan cap mal

sànset i utnoa ha dit...

Ni el mestre Quim Monzó ho hagués relatat millor!

*Sànset*

Arda ha dit...

Si, si. He caigut a la trampa, no et vull enganyar.
Uf!!
No sabia com acabaria el post. El que quedava clar, això si, es que es tractava d'un autèntic plaer. I si no, ho podem demanar a la meva jove, una autèntica apassionada de les maduixes amb nata!.

kweilan ha dit...

Ets una mica dolent no?

zel ha dit...

Jo, com que ja te n'he llegit un parell d'així, divertits d'enganyifa per fer caure al parany, he començat a somriure a la primera ratlla!!!! Merci per regalar-me el somriure!

Anònim ha dit...

I per què agafes la cullera?


Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!

rits ha dit...

je, je, ... i tant que són ben bones les maduixes amb nata!

Anònim ha dit...

Ja, Ja, Ja, veig que has enganyat una mica a la gent que llegeig el blog; pero a mi no, perque nomes de llegir la segona paraula , ja e sapigut de que parlavas.Cunyadet, cunyadet, ets un pillo.

Joana ha dit...

Amb l'operació biquini...maduixes sense nata :)
O força nata...depèn de com t'ho miris :)

Eva ha dit...

Molt bona aquesta!!! A mi també m'agraden...
Salut!!!

Eli ha dit...

Ets el que no hi ha!!!ja,ja,ja

Doncs jo et deixo un premi.... que m'en dius???
Va vinga, passa cap a casa!!!;-D

bajoqueta ha dit...

Pillín pillín! jajajaja

sargantana ha dit...

no tens remei...jajajja

joanfer ha dit...

Després de fer varis dies que no et llegia, veig que hi ha coses que no canvien, eh?? ;P Doncs me'n alegro!! Només espero que la propera vegada que prengui maduixes amb nata no m'enrecordi de tu! ;P
Una abraçada!! ;)

RaT ha dit...

Doncs jo obro la boca ben oberta i m'enxufo l'esprai directament... m'encanta tenir la boca pleeeena de nata!!! això si, aquell pot és totalment meu...