dimarts, 25 de maig de 2010

Jo hi vaig ser

La crònica arriba un xic tard per la manca de temps, però sobradament justificada, si més no en el meu parer.

Situem-nos en dijous passat a la mostra d’art que va proposar Domèstica a la ciutat de Girona, en diferents espais particulars, juntament amb la primera edició de Lletratura que tothom qui vulgui es pot descarregar, aquí.

El primer que em va passar, tot esperant la visita guiada, és que se’m va acostar una dona (de bon veure), preguntant-me : Tens un blog? , amb la contesta ràpida, després del meu assentiment de: ets en Garbí i el plaer de haver passat de la virtualitat a la realitat, que sempre és agradable.

El primer que em va sorprendre, a mi i als organitzadors de la mostra, és la quantitat de gent que hi va assistir, el que va fer que en algun lloc no podéssim entrar i haver de tornar més tard o haguéssim de fer dos torns, que dit de passada no va representar cap mena de problema. La mostra va transcórrer en dues hores de passeig per la ciutat visitant alguns pisos del barri vell que ens varen oferir unes vistes a les que no estem acostumats a veure, al no tenir accés al punt concret, observant quadres, fotografia, escoltant música, poesia i sobretot xerrant amb gent que gaudia de la mostra sense esperar més del que podia oferir. Com a tota mostra d’art i sota la meva ignorància artística, hi ha coses per admirar i coses més banals, però potser el que més em va quedar de la mostra, fou la feina dels artistes i organitzadors per donar a conèixer la seva obra, desinteressadament. Avui en dia en la societat del benestar que estem acostumats, és digne d’aplaudiment que un grup de joves tingui tant bona iniciativa i la porti a terme, tot i sabent que l’art que exposen, no pot lluir el que caldria per les condicions del lloc, tant amablement cedit per persones, que cal incloure en el mateix aplaudiment.

Podeu veure un resum de fotos de la mostra a la seva pàgina

11 comentaris:

XeXu ha dit...

Que no t'estranyi que hi hagués molta gent, recordo que va ser justament la Joana la que ho va obrir al gran públic, i si ho diu ella, èxit garantit!

Carme ha dit...

Mai no es tard per divulgar una cosa d'aquestes. M'agrada verue-ho, i encara m'hagués agradat més ser-hi. Gràcies per acostar-nos-ho fins aquí!

Mercè ha dit...

Això de trobar-se amb un blogaire cada vegada és més habitual. Resulta interessant posar-li cos a la virtualitat.
Una abraçada.

Glòria ha dit...

Estaria bé posar "cares" als blocs amb una cafè al davant o el que calgui.

Thera ha dit...

Una proposta interessant. M'hagués agradat ser-hi!!

Ostres, deu fer gràcia això de posar cara a un@ blogger, vull dir cara de veritat.

Joana ha dit...

Ni que fos per "matar" dos ocellets d'un tret, virtual, m'hauria agradat venir...
Conèixer la Joana i tu en una sola excursió... quin gust!

Joana ha dit...

Garbi, això et passa per posar la foto al perfil.
Va estar bé la passejada :)
Un plaer !
Només hi faltava la Joana que t'acaba de comentar abans que jo :)
3 "ocellets d'un tret" .
Apa que passis una bona setmana!!
I els poemes? una petita joia

kweilan ha dit...

Conèixer en persona un blocaire està superbé.

joanfer ha dit...

Una molt bona experiència, si senyor...;)

Albert B. i R. ha dit...

Que s'omplís significa que el lloc valia la pena. I que et coneguin pel bloc, deu fer molta gràcia!

_MeiA_ ha dit...

És guay que et reconèguin o reconéixer algun blogaire pel carrer.
Nosaltres dos ens vam trobar, però no ens vam acabar de reconèixer! jejeje.
El meu cas curiós, és que fa dos anyets, per Musica Viva de Vic, mentres anava d'un escenàri a l'altre, algú em cridava MEIAAAA, MEIAAAAA... i collons, aquesta sóc jo en el món del blog! i si, vaig conéixer a un blogaire així. Jajajaja