dijous, 20 de maig de 2010

161è joc literari


Una proposta d'en Jesús M. Tibau en el seu 161è joc literari


Sóc feliç de vestir la meva felicitat petita, amb la il·lusió dels infants que s’acosten a mi, solsament ells ho fan, potser els atrau els records dels regals o el soroll del meu sac de llaunes buides, no ho sé, però el que si és cert, és que amb la pèrdua de la innocència ningú s’acosta a mi i em refio dels qui no l’han perduda, per vestir un somriure de tant en tant, sota la meva gorra vermella, que en ple estiu em fa una calor d’espant i que no m’atreveixo a treure, per si ella és el reclam, de la innocència que vull que s’acosti a mi.

13 comentaris:

sànset i utnoa ha dit...

Si tots la conservéssim -la innocència- segur que les coses anirien millor!

*Sànset*

Carme ha dit...

Molt bonic, garbí, encara que sigui l'estiu, manté ben posada la gorra d'atreure inocències. Potser estaria bé comprar-me'n una... Bon dia!

òscar ha dit...

El barret de les inocències sempre hauria de lluïr als nostres caps o, al menys, no tenir tanta ansia per treure'l.

Jordi ha dit...

Veure un infant somriure no té preu!

GEMMA ha dit...

La imatge D'Araceli, preciosa, excel.lent contrast visual, li havia vist en el seu bloc, i el text que ens poses molt encertat.

Em fas pensar en que hi ha velleses on el nen interior que tots duem dins se'ls troba més enfora que endins. O també diria que a mida que ens anem fent grans en molts reneix o reapareix d'una manera més evident l'essència que es du a dins, aquella innocència potser perduda en algun moment.

Albert B. i R. ha dit...

A nosaltres, aquesta època d'il·lusions, ens queda llunyana. Alguns tenen la sort de reviure-la amb els seus fills i filles. A gaudir-ho!

kweilan ha dit...

Molt bonic!

joanfer ha dit...

Un relat molt maco i molt tendre! M'agrada! ;)

GURMET ha dit...

Jo encara estic cuinant el meu de relat, el teu m'agradat .

lolita lagarto ha dit...

M'ha semblat molt tendre, m'agrada que ho sigui..!
Preciós.

Elvira FR ha dit...

Bon relat !

montse ha dit...

Si juguem amb els nens, potser ens ajudarà a no perdre aquesta mirada màgica.

Salut!

La Meva Perdició ha dit...

La por i el rebuig als que actuen de manera diferent hens tanca moltes portes. Bon relat.