dijous, 29 d’abril del 2010

Guerres

El món avança, i amb ell l’afany de poder dels que més manen, fan que les antigues guerres sagnants, per conquerir un país, hagin passat per sort a la història, apart d’alguns petits brots que encara queden alimentats per l’afany de vendre armes, endeutar més els pobres o com a excusa per treure’n algunes matèries primes de valor. Però ara estem començant les guerres econòmiques, ara no tirem bombes per conquerir països, ara el que fem és endeutar-los fins a no poder més, sota el nom d’ajudes econòmiques per acabar tenint-los als nostres peus. Tot és estratègia, tant en la guerra econòmica com en la bèl·lica, el resultat buscat serà sempre el mateix, subordinar una població.

Quant escolto les quantitats que en plena crisi s’escolten d’ajudes o cost de recuperar Grècia, és inevitable que pensi que nosaltres serem els propers tot i que ara diem que som nosaltres qui ajudem. Hem de començar a reconèixer que l’esperada Euro moneda, ha estat un fracàs, ara no ens queden solucions com les d’abans de devaluar la moneda per atraure compradors i activar l’economia, ara només queda esperar que els poderosos en vulguin donar un cop de mà, que evidentment ens cobraran a preu d’or, amb la nostre suor, mentrestant tots els corruptes comencen de zero a fer de les seves, sense haver tornat ni un deu per cent del robat.

Aquí, i a tot el món, tothom escombra cap a casa, digueu-me alguns països on el govern realment mira per el poble i cap al poble.

17 comentaris:

Striper ha dit...

El problema no es el euro el problema son els politics corruptes i per desgracia kja no se si queden de honestos.

GURMET ha dit...

La crisis esta bullint molt i sempre cou masa al mes debils, el nom del problema no crec que sigui el euro crec que es ineptes .

Carme Rosanas ha dit...

Doncs, garbí, és trist però no et sé dir cap país on el govern mira pel poble i cap al poble... crec que no n'hi ha...

Malgrat tot, bon dia!

sànset i utnoa ha dit...

Una nova forma -mínimament més dissimulada- de contraure deute extern...

*Sànset*

lolita lagarto ha dit...

No hi entenc gaire, però diuen que amb el deute es va fer créixer l'economia a un punt on no s'hi hagués pogut arribar d'una altra manera, personalment hagués preferit no créixer tan de pressa, fer millor les coses, més control i sobretot que no hi hagués l'atur que hi ha en aquests moments.
De tota manera no sé ni com ni perquè, però crec que ens en sortirem, entenent per sortir-se'n cobrir les necessitats mínimes.

Rita ha dit...

Lamentablement en aquest cas, perquè en d'altres ja m'està bé, coincideixo amb la Carme, jo tampoc en sé de cap!

Joana ha dit...

Esperem que no, jo, encara, vull ser positiva.
Un petonet xato.

Anònim ha dit...

Vinga Garbí! Un somriure...

Clidice ha dit...

em sembla que ho has llegit molt i molt bé :)

Lucia Luna ha dit...

Si, és trist la veritat..estic d'acord amb tu, no tinc res a afegir, bé, malgrat tot, intentar fer lo que cadascú troba correcte, important per que no hi hagi més caos, un peto maco

Pilar ha dit...

Crec que governar no és gens fàcil. Si féssim cas del que va dir Confucio, sobre el fet que no que no hauria de governar ningú que no fos capaç de fer-ho a casa seva, què passaria?

rits ha dit...

el poder sempre porta poder. i mai ningú es preocupa de les persones, sols quan calen exprémer-les més.

fa patir tot plegat, oi?

Jordi ha dit...

Hola Garbí, sento discrepar amb tu però no crec que l'Euro sigui un fracàs, ans al contrari. Gràcies a ell, economies del sud d'Europa com ara Espanya, Grècia i Portugal han viscut un increment del nivell de benestar brutal. El problema crec que rau en els mecanismes d'entrada a la Euro Zona, no pot ser que Grècia maquilli els seus comptes per a que pugui entrar. Al final, al pou.

Salut, Garbí.

Jordi ha dit...

Ostres, realment esfereïdor, eh? Ahir ho parlava justament el que dius, quedarrera el Grecs, la nostra és la pitjor economia a Europa...

lisebe ha dit...

Parlem molt de crisi però si llegim totes les caixas tenen beneficis, els rics son mes rics, i les guerres económiques entre paisos son mes politicas.

Has pensat que si la UE aproba separar Flandes de Belgica i fer dos paisos nosaltres com catalans estaríem a les portes de la autodeterminació i España (ho poso així perque els hi agrada mes)no podría fer res mes que claudicar davant de la UE?????

Ja veus els interesos i el poder per davant de tot... sabem que el poder corromp i la crisi sempre es per els de sempre.

Petonets maco i bon cap de setmana

Ada ha dit...

Tota guerra política o bèl·lica sempre acaba fent mal als me´s dèbils...

Thera ha dit...

Cada dia ho veig més clar, més separació entre el poble i el poder, més separació entre els interessos del poble i els interessos del poder. No parlem el mateix llenguatge, els no ens volen entendre i nos. massa que ho entenem. Tot plegat 'fotrà' un pet!
Prenem-nos-ho en calma i a disfrutar dels petits moments!!