Para no mancillar una lengua tan querida como es la Catalana, me dirijo a todos ustedes en una lengua que nos fue impuesta en tiempos en que había que entrar en clase con la mano alzada.
Acostumbrados a un régimen dictador y ver frecuentemente inauguraciones de embalses y tramos ferroviarios entre otras cosas a través de nuestro, porque no, impuesto Nodo, me viene a la cabeza los momentos en que la trancisión nos prometía una libertad y una democracia que haría de nuestras tierras un entorno libre donde los trabajadores y empresarios juntos vivirían en armonía y todas las riquezas serian repartidas según la predisposición de cada uno.
Pasados los años y con más uso de razón que antaño me doy cuenta de que el funcionarizado político ha crecido desmesuradamente en una regla de tres imposible respecto a la población activa y que para crear puestos de trabajo se crean mas organismos oficiales que todos tendrán que depender del trabajador de a pie, con esto nos acercamos a que un treinta por ciento de la población será la que tendrá que mantener al restante setenta por ciento, que son niños, jubilados, parados, policía, policía autonómica, policía local, policía nacional, cuerpos especiales, guardia civil, políticos y un largo etc......En todo este tiempo no hemos inaugurado, apenas o ningún, embalse nuevo y vamos en tren con la mayoría que vimos inaugurar cuándo dentro del cine aspirábamos a acercarnos lo mas posible a nuestra acompañante.
Con todo esto y lejos de querer preocuparme, no se yo si nos están dando lo que nos prometieron, aparte de robarnos sin contemplaciones y sin castigo ejemplar, nuestros sobredimensionados impuestos.
I mai se'm passarà per el cap de dir allò de "con F.............. se vivia mejor" però ara si que veig que aquesta colla de polítics aprofitats ens fotran a la misèria, fins i tot dubto si això es una democràcia, doncs son moltes les coses que fem per força.
10 comentaris:
no has sentit mai dir allò de "el nom no fa la cosa?". Doncs això, cal alguna cosa més que dir "tenim democràcia" perque realment la tinguem. Malauradament.
Avui et deixo un comentari que he delegat a una altra persona que el va escriure ja fa molts anys i encara serveix. Us deixo una lletra de Lluís Llach.
COMPANYS, NO ÉS AIXÒ
No era això, companys, no era això
pel que varen morir tantes flors,
pel que vàrem plorar tants anhels.
Potser cal ser valents altre cop
i dir no, amics meus, no és això.
No és això, companys, no és això,
ni paraules de pau amb garrots,
ni el comerç que es fa amb els nostres drets,
drets que són, que no fan ni desfan
nous barrots sota forma de lleis.
No és això, companys, no és això;
ens diran que ara cal esperar.
I esperem, ben segur que esperem.
És l’espera dels que no ens aturarem
fins que no calgui dir: no és això.
Ens cal un canvi imminent, però no hi veig cap formació que m'ofereixi credibilitat.
La Carme l'ha clavat, la lletra d'en Llach ho resumeix tot, tants anys i encara és prou vigent. O sigui que seguirem cantant allò de:
És l’espera dels que no ens aturarem fins que no calgui dir: no és això.
Una mica negatiu no?...
Ànims! els castellans també diuen; "No hay mal que cien años dure!"
Dius del funcionaris pero fa molt poc surtian el cost total dels sous del ajuntament de manresa i del total unes 20-25 persones cobraven el 10 per cent del total la resta de personal son mes de 600 segurament.
estem aturats, sembla que ningú tingui ànima per lluitar per res. Ens prenen el pèl, però sovint tb ens el deixem pendre. Sovint penso com serien de diferents les coses si es reneixés l'esperit de lluita i de treball per millorar el què ens envolta.
Tanta gent s'ha acomodat!!! per sort, no tothom.
Vinga Garbí, que ja és divendres!!!
I què me'n dius d'algunes cançons de la Trinca?
Com el Far west no hi ha res per exemple. De rabiosa actualitat i han passant ...quants anys? :)
Bon cap de setmana Garbi!
Jo també dubto d’aquesta democràcia.
Al meu parer tenim un problema greu de base piramidal. Hi ha massa gent molt amunt, i no en faria falta tanta. Jo treballo per la Generalitat –des de bastant avall, òbviament- i et puc assegurar que existeix un elevat i indeterminat nombre de càrrecs i alts càrrecs que ni ells mateixos deuen saber quina és la seva funció.
*Sànset*
Jo sóc de les que també dubto, tan com tu, això no és democràcia ni és res, tothom escombra cap a casa seva.
Publica un comentari a l'entrada