diumenge, 24 de gener del 2010

A les grans mares


A TOTES LES GRANS
MARES I LES QUE HO SERAN ALGUN
DIA.

Estava passejant amb la meva filla de 4 anys, quan va
recollir alguna cosa de terra i estava a punt de
posar-s'ho a la boca…
Jo li ho vaig pendre i vaig advertir-la que no ho tornés a
fer.
"Per
què?" - em va
preguntar
"Perquè era a terra i no saps on ha estat abans.
Està brut i probablement deu tenir
gèrmens" - vaig contestar..
La meva filla llavors em va mirar amb admiració total i em
va preguntar: "Mama, como és que saps
totes aquestes coses? Ets TAN
intel·ligent..."
Jo ràpidament li vaig contestar: "Totes les mames les saben;
surt a l'examen de mames. Les has de saber o no et
deixen ser mama"
Vam caminar en silenci un parell de minuts, mentre ella
anava valorant la informació…
"Ah, ja ho entenc, així que si suspens, et toca ser
el papa?"
"Exacte" - vaig contestar amb un
ampli somriure a la cara.

Quan acabis de riure , envia-ho a una altra
mare.

17 comentaris:

Cristina ha dit...

M´ha agradat molt! Jo no sóc mare ni crec que ho arribi a ser però penso que les mares són tannn intel.ligents. Amb 38 anys ho segueixo pensant de la meva ;-)

Unknown ha dit...

Molt bo el final!
M'ha recordat una anècdota de fa, no sé, un parell d'anys no gaire més. No recordo que li vaig dir a ma mare i la resposta que va donar-me no em va fer el pes. Me la vaig quedar mirant i li vaig dir que no podia ser això, que jo m'esperava una resposta de mare! Una d'aquelles respostes que sempre tenen a punt davnat de qualsevol pregunta que sempre suposa una explicació convincent al que preguntaves.
perdona, com sempre ja parlo de mi ;-)

Anònim ha dit...

Hola papa... je je je. Molt bo!

Joana ha dit...

Molt encertat!, mira, ni que quedi malament, jo soc una "gran mare", en tots els aspectes je je :)

Sergi ha dit...

Doncs sí, doncs sí que he rigut i molt! No sé per què no m'ho esperava, però no m'ho esperava. Quines sortides la nena questa, que bo!

Anònim ha dit...

Jajjajajja!!!!!
jajajjajaj!!!!
jjajajajjaj!!!!!
Boníssim! Felicitats pel teu gran sentit de l'humor... d'una mare que no sé pas si va treure gaire bona nota en l'examen però que s'ho passa pipa fent-ne!

Anònim ha dit...

És increible veure com els nens en deixen anar cada una sense problemes ni vergonyes. Santa innocència!

Carme Rosanas ha dit...

Je, je, je... molt bo!

rits ha dit...

je, je, ... el vaig rebre fa uns dies per correu. Està molt ben pensat!!!

Agnès Setrill. ha dit...

És molt bo!

Amb una criatura així quan descobreixi quina és l'autèntica verció de com s'aconsegueix ser papa o mama, et pots esperar preguntes realment comprometedores.

Agnès Setrill. ha dit...

Perdó, volia dir versió.

Striper ha dit...

Molt i molt bo!!

joanfer ha dit...

Vaja, veig que no ens treiem el "sanbenet" de sobre... ;P
Tot i així... boníssim!! ;)

_MeiA_ ha dit...

:D
mooooolt bo!!!

Azu ha dit...

L'havia llegit en algun correu que em van enviar, fa dies i realment es bó. Jo també soc mare, i no se que pensarán els meus fills, però per mi sempre la mare ha sigut el PILAR, la professora, la metgesa, la psicologa, la confident... com la trobo a faltar!!

una abraçada Joan

GEMMA ha dit...

Jaja! Merci Joan, sembla un acudit.

Jordi ha dit...

jajaja molt bo, molt bo!