Esmorzars de forquilla

No se si escric o descric, però el que més m’importa es que aquesta manera tradicional d’esmorzar no s’hauria de perdre mai, tot i que no es viable de practicar-la freqüentment, doncs potser l’Estat ens posaria un impost per tal de que la nostre estimada seguretat social no vegi afectades les seves arques, al mateix temps que la nostre salut.

Els ingredients son senzills, només cal un punt de trobada, bona gent amb qui compartir-ho, unes bones ganes de xerrar, despreocupar-se de tot i com no, una bona gana. Se que molta gent no li pot fer gràcia tenir davant seu, a les nou del matí d’un diumenge uns peus de porc amb allioli, unes botifarres de pam, torrades i uns quants porrons de vi, però a qui li agradi i compartit amb una colla d’amics que fa més de vint anys que tenim vint anys es un gran plaer, almenys jo ho vaig gaudir així.

Tant es així, que a partir d’ara intentarem de fer-ho amb més assiduïtat, es va decidir per majoria absoluta (després dels carajillos) que no podia ser i que a partir d’ara doblaríem les trobades, o sigui que passarà de ser anual a semestral, encara que això comporti una gran despesa econòmica, creiem fermament que l’amistat s’ho val.

Si no ho feu us ho perdeu, es com tot.......i no permeteu mai que quedi absorbit per l’esmorzar continental, allò només es per passar una gana descomunal.