divendres, 18 de desembre de 2009

Reutilitzar

L’any passat vaig escriure aquest conte per participar en un concurs que va desenvolupar la mateixa promotora de 365 contes. Avui fent endreça abans de final d’any l’he trobat en un racó del ordinador i m’ha fet gràcia de compartir-lo amb tots vosaltres.

Eren les cinc de la matinada i ell ja patia per el dia que li esperava, com cada any el dia 25 , amb el dinar de família, aguantant, hipocresia i falsedat, barrejat amb amor i ganes de fer bé les coses. Tot el matí de preparació per estar a l’alçada de la situació, defugir mirades crítiques i al mateix temps passar al màxim d’inadvertit de la tieta que cada any li busca parella amb alguna veïna nova .

Arriba l’hora d'agafar el bus que el portarà fins a destí, tot es a punt, regal entre mans, ben arregladet i amb l’esperança que el dia sigui curt. En la segona parada del bus puja una jove amb la que sovint comparteix ascensor, en el bloc d’oficines on suposadament treballen els dos. El destí fa que les places lliures del bus els obliguen a asseure’s plegats, amb la imatge quasi calcada del acompanyant, ben vestida i regalet entre mans, disposada segons sembla al mateix destí .

Conversa obligada entre dos coneguts : Que?, sembla que anem de celebració diu ell, si respon ella, el dia ens depara, sembla ser, un dinar familiar com els de cada any, encara que sigui a desgana .

La parada 13, ell baixa, adonant-se que la senyoreta va darrera seu , es a les hores quant sense pensar, li pregunta on es dirigeix, ella li contesta, doncs en aquest mateix carrer al numero sis , ell contesta, bé doncs, sembla que per poc no dinem plegats, doncs jo vaig al nou, un somriure de complicitat els porta junts carrer avall .

En aquells moments de la vida en que un s’ho juga tot a una carta, ell amb una expressió de satisfacció a la cara li pregunta :Que tal si canviem el dia de Nadal per quelcom més original? , perquè no canviar la típica abraçada per una bona passejada, una bona taula per un bon sobretaula, el forçat riure per un bon somriure, l’aperitiu del migdia per una bona companyia, la falsa felicitat per la complicitat i qui sap si els torrons per uns bons petons ………

Davant la porta número sis, ella deixa un regal, oferint el seu braç, el convida a fer el mateix , dient-l’hi , anem a canviar el que seria normal, per una relació formal....……o puntual .

Tothom sap el que ha de fer , el que costa es decidir-se .

17 comentaris:

Glòria ha dit...

M'ha encantat Garbí, fora hipocresies!!!

Clidice ha dit...

No estaria gens malament no :)

Carme ha dit...

A mi també m'ha agradat molt!

Un bon Nadal! Nou per estrenar!

_MeiA_ ha dit...

M'ha agradat el conte que has fet!

Ja tens raó ja! Totes aquestes festes estan plenes d'hipocresia. Sort que amb el temps van canviant... i amb això alguns aspectes d'aquestes festes.

Un petó

Mireia ha dit...

molt bó!

GAIA ha dit...

Un conte per aprendre! Fa temps que miro de fer el que realment em dona la gana per aquestes dates i ajuntar-me amb la gent que estimo de debò. En els menjars familiars, a casa, ens reunim amb la gent que de veritat ens importa.

consuelo ha dit...

Molt bones festes per tu i els teus!!
Salut!

Joana ha dit...

Molt i molt maco.
Estàs fet un artista!

lisebe ha dit...

Malgrat la lliçó del conte!!!

M'agradat un munt!!! Precios !!!

Bones festes per tú i els teus!!

Petonetsss

Agnès S. ha dit...

Eiii! Que maco!
:-)))))
I la última frase, m'encanta encara més!!!

Albert B. i R. ha dit...

Són unes Festes més que serveixen com a excusa per a gastar i gastar. Les trobades familiars, en laguns casos, un conyàs.

Striper ha dit...

M'agradat al pa pa i al..

khalina ha dit...

Això és deixar-se portar pels instints. Ben fet! Si no tenien ganes d'anar a aquell dinar, per què anar-hi?

Arda ha dit...

Per mi, les tradicions, estan molt be. M'agrada fer el Pessebre (amb les figuretes de quan jo era petita i que conservo d'ençà que va morir la meva mare).
I els torrons, les neules, els Reis, la cavalcada del dia 5, el tortell amb el rei i la fava etc.
Peró, odio les imposicions i procuro no deixar-me "engatusar" per el bombardeig consumista d'aquestes dates.
El meu lema: "DGaudir molt i gastar poc"..je,je.

Thera ha dit...

M'ha agradat, i amb un final molt adequat a la diada!! ja,ja,...

GEMMA ha dit...

Ei! M'ha agradat, i la pell de gallina ha sorgit suaument per la meva pell... Merci mon amie!

bajoqueta ha dit...

Osti ja ha passat un any! Haver-m'ho recordat i l'hauriem publicat este mes.

firmat: la promotora jajajaja
Ara m'ha portat records el concurs, que l'any passat van ser poquets contes que van arribar i ara esteu imparables!