dilluns, 21 de desembre de 2009

Bratislava christmas market

Molts anys allunyat de la seva terra, el posaven trist, especialment per aquestes dates, les temperatures de -12º no ajudaven al confort intern del cor, que necessita d’una escalfor especial quant està fora del seu lloc. Trobava a faltar els seus, però la feina i els pocs recursos econòmics el farien irresponsable si tornés a casa per aquestes dates, com molta gent solia fer.

Les poques hores lliures de que disposa les destina a deambular per les parades d’objectes nadalencs, que cada any troba més avorrides i repetitives, potser la manca de la seva gent, té la culpa de la seva poca il·lusió, per gaudir d’aquestes dates tal com li agradaria.

Amb la fred als peus, els nas vermell i amb la soledat com a companya, abandona la plaça, capcot. Una última mirada al mercat............dibuixa un somriure inesperat, en veure que totes les parades tenen el sostre del color de la senyera, de la seva estimada Catalunya. Sent en aquell moment les seves arrels com estiren i demanen el seu retorn, ningú li posarà fre, demà agafarà un bitllet, un enorme ocell de ferro el tornarà a casa i els problemes que això pugui crear, seran de l’any que bé. Aquest any a casa, els hi espera una sorpresa, està decidit.

Una aportació a: relats conjunts

19 comentaris:

Thera ha dit...

Nadal, dies de retrovament! I com diu aquell: " Per Nadal, cada ovella al seu corral".

Carme ha dit...

Cap aquí, doncs, l'esperem!

Bona aportació. :)

Arda ha dit...

M'ha emocionat. I m'ha fet pensar en els milions de persones per les que el Nadal serà trist.
Perquè seran lluny de casa, perquè els faltarà un ésser estimat, perquè no tindran recursos i passaran fred i gana.....
Ens volen vendre felicitat i encara no saben que no hi ha diners per comprar-la?.

Striper ha dit...

Com es allo " Vuelve a casa por navidad"

Glòria ha dit...

Molt xulo, felicitats!

XeXu ha dit...

Ostres, que bo! Fa ben fet, de vegades cal ser espontani i actuar amb el cor. Bon relat, i bona observació la dels sostres de les parades.

GEMMA ha dit...

Una patriòtica aportació! La imatge, preciosa, em recorda la nostra fira de Santa Llúcia.

Mireia ha dit...

No hi ha com ser observador! Està bé canviar les tornes que ara sempre sembla que els inmigrants són els altres

Elvira FR ha dit...

Bon relat d'enyor i de tornada...el detall de les quatre barres al sostre de les paradetes i la il-lusió de tornar...

rits ha dit...

de problemes, res de res. I si han de venir, ja vindran. COm a casa, res!

molt bo!

kweilan ha dit...

Què bé que s'ha decidit. Bon relat!!

Déjà vie ha dit...

Quin bon final, si senyor!!

Joana ha dit...

Molt maco!
Estàs inspirat!

Trini ha dit...

Quin pessigolleig al nas...

:)

Bon Nadal! :)

Jordi ha dit...

Sí senyor! Aplaudeixo la seva iniciativa. Nadal és sinònim de família!

Pd40 ha dit...

Quina vista, ni m'havia fixat amb els colors de les teulades! Bon relat, sí que són dates per estar amb la família.

Assumpta ha dit...

Maquíssim!! :-))

I m'ha fet molta gràcia perquè jo també em vaig fixar en que semblàven senyeres!! Veure que tu ho has recollit al relat m'ha agradat molt!!

No passa res, la seva família, com a regal, i posant una petita quantitat cadascú, li pagarà el bitllet d'avió, així no tindrà cap problema :-)

Ramon ha dit...

Un debut patriotic!
Si segur que hi ha algun vol de Ryanair d'aquests d'1 euro...
Ben escrit i bones festes!

khalina ha dit...

m'ha agradat que al final tornés