Va començar com una petita prova i amb els cinc anys que hi porto, s’ha convertit en tota una afició, que tot i que vol la seva dedicació, per mi es molt gratificant veure com creixen i maduren les coses . Es un veritable plaer fer una amanida amb productes acabats de collir del hort on saps el que realment menges .
Es totalment ecològic doncs no hi poso res més que adob natural i aigua , els productes son més lents a l’hora de créixer i la seva producció també es més minsa , però per mi queda sobradament recompensat per la qualitat . En quant a les malalties o plagues que hi pugui haver ho tracto amb insecticides biològics que alguns d’ells no son altre cosa que extractes de plantes .
Al mateix temps també es molt didàctic per els nens doncs aprenen , veuen créixer inclús planten , el que amb un temps es menjaran , algunes vegades inclús es reserven alguna peça en exclusiva.
Els resultats de vegades et sorprenen amb alguna peça com aquesta que vaig recollir l’any passat .
Reconec que es una cosa que t’ha de agradar i has de tenir temps i ganes per fer-ho , però jo almenys , quant arribo a casa el vespre poder dedicar-me mitja hora en aquest trosset em relaxa i son varis els dies que les cabòries de tot el dia, queden enterrades enmig de les regues de tomates , pebrots , mongetes i altres .
Pensant-t’ho bé , vaig ara buscar alguns alls tendres per fer una bona truita , acompanyada amb una amanida d’escarola acabada de collir .
16 comentaris:
Ummm.. em fas venir gana...
És cert, els productes de l'horta són els millors... I aquest tomaquet amb un rajolit d'oli d'oliva i una miqueta de sal.. nyam,nyam!!!
Jo ja fa temps també vaig tenir un troç de terra , inclus tenia gallines..Enhorabona i ja faras arribar algun tomaca.
Faries migues amb el meu fill, a ell també li agradaria tenir el que tu tens. De fet, un temps va tenir un hort aquí a prop...
Bones vacances, Joan!
Ostres tu, quina enveja!!!
Nosaltres no tenim cap trosset de terra per fer un hortet, però tenim la sort de tenir els meus sogres que sí que en tenen i tenim verdures fresques i de temporada tot l'any!!! I quina diferència!!!
(ara estem menjant enciams... mmmmm, boníssimes!!1)
Ostres, ja m'agradaria a mi teniu un trosset d'hortet per poder plantar-hi alguna coseta.
Però bé, tot arribarà, no????
doncs no ho deixis!!!!
és genial poder cuidar una mica la terra.
em fas molta enveja!!! és una de les coses que m'agradaria poder-ne tenir algun dia, xò a la ciutat.... la mare s'ha plantejat fer un hort urbà al terrat, xò els veïns no l'han deixat...
impresionante! ese tomate está enorme! En realidad, dedicar tiempo a la tierra y crear cosas donde no había nada es una de las satisfacciones más grandes que hay. Felicidades!
Noi, quin tomàquet més estupendo!!
Felicitats, entenc que vols dir.
Valen la pena aquestes amanides acabades de collir, que saps el que et menges i a més n'has tingut cura! I pels nens... es transmeten tota mena de valors: estimar la terra, tenir-ne cura, responsabilitat, constància,...
Quina enveja... almenys tú si que pots dir què és el que menges, ...
En quant a la primavera tens raó... estavem acostumats al sol des del principi i, ara que tenim l'autèntica, ens queixem, alemnys jo....
Bones vacances!! Salut!!!
molt educatiu per als nens, i per als adults també
Ooooh és el meu somni de jubilació tenir una caseta amb un hortet...
Quina enveja, disfruta-ho molt!!!
I com n'ets d'afortunat. A mi no em deixen tocar ni la terra dels testos perquè se m'embruten les ungles... :(
Buaa! Que bé t'ho passes!!! Quina enveja més gran ,-i més sana!-
Si et plau, segueix donant-nos detalls i acabaré llençant els pensaments, la yuca i el ficus per plantar coses de profit...Hahaha!
(El tomàquest d'esquena, m'ha recordat un fetus dins la panxa!!!)
Quina sortttttttt!
M'has fet recordar quan cada tarda a l'estiu (durant molts i molts anys) anave a l'hort. Allò sí que eren tomàquets, i enciams i escaroles i tot el que vulguis, mmmm!
Ara només en queden els records.
No ho deixis mai!!!
pssst!
(si porto un pa pagès i l'oli com aquell que diu, de casa... m'hi deixis sucar-hi el pa amb aquests tomàquets???).
;)
Cal temps i amor per obtenir bons tomàquets, alls, enciams...mmm
Jo tinc la sort que el meu sogre té el seu hort, on tot és natural. I realment les patates, les verdures, les amanides... tot és més bo i natural.
Publica un comentari a l'entrada