dimecres, 15 d’abril de 2009

Responsabilitat



Fa temps que m’adono de que la gent passa més de tot , les coses no es prenen tan seriosament com abans , o son manies meves o s’està perdent la responsabilitat . Això no seria greu si no fos perquè dintre d’aquests oficis de tanta responsabilitat en els que moltes vegades està en joc la vida de persones o l’ensenyança del seu futur , també es troben persones que d’alguna manera tan els hi fa el resultat de la seva feina i que l’únic que esperen es l’hora de plegar , caps de setmana i vacances .
No em vull ficar amb cap col·lectiu en concret , doncs aquesta malaltia està en tots els oficis i edats , però per posar exemples em trobo que en l’ensenyança trobes professorat que es preocupa per que tot funcioni i que s’ho passen bé amb la seva feina i d’altres ( dit per ells mateixos ) que van allar a fer uns temes marcats i que el que vulgui seguir que ho faci i el que no , allà ell . Amb els metges , passa el mateix , molts senzillament no t’inspiren confiança i acabes anant a demanar altres visites i fent un promig del que et diuen , o tens sort i trobes una persona que veus que s’implica amb el tema , es posa en situació i potser es el que menys sap sobre el tema però la seva responsabilitat el fa bo en el seu camp . He vist gent amb alguna copa de més a altes hores de la nit a qui l’endemà esperen en un quiròfan , això per mi es falta de responsabilitat .
En el meu terreny , construcció , i que tracto gent de tot tipus em trobo amb el mateix , no pots confiar amb quasi ningú , tothom va a la seva bola i son pocs els que s’impliquen i son responsables , fan lo just , per tenir les espatlles cobertes i prou .
Asta els nens crec que son menys responsables que abans , i d’això no en son ells els culpables , però cada cop es més evident que fan el mínim possible i que la seva responsabilitat quant son adolescents deixa molt que desitjar , doncs el consum d’alcohol ,estupefaents i sexe cada cop es produeix més aviat i no hauria de ser un problema si es fes responsablement .
Per mi el millor professional no es el que més sap , si no el més responsable , doncs la seva responsabilitat li farà fer la seva feina correctament .
La meva responsabilitat sobre l’escrit em fa demanar perdó , per endavant , per si algú que pateix la malaltia ho llegeix .

14 comentaris:

zel ha dit...

Tens tanta raó...és que la feina, s'ha de fer amb cor, amb seny, amb ganes, amb sentiment de responsabilitat, perquè són coses que afavoreixen o malbaraten la vida dels altres en diversos aspectes...jo tinc sort que la meva m'agrada... i crec que a tu, la teva també!!!!

USD ha dit...

tens raó, la majoria de gent defuig responsabilitats, però vol reivindicar tots els seus drets

- assumpta - ha dit...

Si noi, tens tota la raó!
És veu en molts àmbits el que tu ens dius. I per a mostra, a la feina també t'he de dir que n'hi ha de gent que no es gens, gens de responsable. En la meva feina treballem sempre (festius com ara nadal, cap d'any, setmana santa, etc. inclosos) i sempre hi ha la picaresca de qui defuig aquests dies per una sobtada enfermetat(gairebé sempre són els mateixos).
Falta concienciació col·lectiva. I com més anem, pitjor.
N'hi ha molts que pateixin, com tu bé dius, d'aquesta "malaltia".

Striper ha dit...

Un escrit molt encertat , crec que manca responsabilitat i d'altres valors.

sargantana ha dit...

es important fer el que estimes, o estimar el que fas.
crec que aixo es la clau.

Glòria ha dit...

Jo procuro ser responsable a la meva feina.
Tenim una conversa pendent, em sembla...

Durazno chapeado ha dit...

que cierto! No hay mucho que añadir a lo que dijiste... la triste realidad es que hay algunos tan buenos para fingir que ni nos damos cuenta (hasta que es demasiado tarde - miren EE.UU. y sus CEOs) y ahora sufrimos todos

Ana ha dit...

Em quedo amb aquesta frase, si me la deixes:
"Per mi el millor professional no es el que més sap , si no el més responsable , doncs la seva responsabilitat li farà fer la seva feina correctament"
i l'apunto a ma meva llibreta de les majors veritats mai dites :)
Jo he vist com, en una sola generació, els nanos han deixat de ser tan responsables, però és degut a que els pares d'aquests nanos tampoc ho són ni els eduquen per ser-ho.

Lansbury ha dit...

"Bua per al que cobre ja van be ja", pel que dius eixa frase l'has escoltada mes d'una vegada, i es el que tu dius si no et juges res pos com aquell pero si et juges una vida o un futur...la cosa comença a preocupar. A vore si espabilem. Un bes

Eli ha dit...

Jo, com l'Ana, em quedo amb la última frase....
La responsabilitat... un tema que dona molt de sí.... I a la feina, buffff.... Avui he tingut unes converses amb la meva cap, precisament per la manca d'aquesta "virtut"
Virtut? A vegades sembla una virtut només d'alguns...

khalina ha dit...

Es cert que algunes persones pateixen manca de responsabilitat, però n´hi ha menys que abans? O sempre ha estat així? No hi ha hagut sempre picaresques? Em pregunto això perquè jo també penso que els més jovenets en general són menys responsables. Però i els de 40 o 50 0 60? Perquè ´per feina conec gent de tota professió i de bastantes comarques, i m'han explicat cada pel.lícula!
PEr sort no tothom és irresponsable :)

Azu ha dit...

Hi estic totalment d'acord. Es aixi com dius, la responsabilitat està per davant de altres qualitats. Crec que en tots els sector tenim el que en sap de tot, el que passa de tot, el que es passa el dia xerrant, el que sempre està de baixa, etc..
El que veig es que no sempre sen's reconeix els que som aixi, sino que potser se'n aprofiten els demés. A mi m'ho van ensenyar a casa, el que s'ha de ser una persona responsable, a la vida i a la feina.
Molt bon post Garbi
Un abraçada

- assumpta - ha dit...

Si vols passar per casa meva, hi trobaràs un cafè... i un regalet !
;)

Els del PiT ha dit...

Totalment d'acord, dit amb tota la responsabilitat del món, eh? No es pot generalitzar.
;-)