Mals consells, però ordenats

Hi ha gent que per vendre fa el que calgui, moltes vegades poden ser massa pesats o fins i tot grollers, però avui m’he trobat amb un parell de simpàtics que tot i no sortir-se amb la seva m’han arrencat un somriure quan marxava del mercat. La cosa ha anat així:

-Ei bon dia, dos enciams per un euro, va que ens en queden pocs

-No gràcies, ja vaig ple de coses verdes.

-Cap problema, ho llenci al contenidor orgànic i ens compri els nostres.....

No he sabut què contestar, però quasi que els prenc l’oferta  , dels enciams,  del contenidor no, tot i que el verd no és el meu fort.

Teniu pla?

A la que el sol aguanta més hores sobre nostre, la gent comença a parlar de vacances, sortides o qualsevol cosa que serveixi per esbargir la boira.

A casa penso que no parem mai de pensar-hi, però ara que la gent en parla també m’apunto a explicar plans.

Aquest any hi havia un pla d’anar a Londres i de passada fer una bona part del sud d’Anglaterra, però al final per no estar condicionats, per el moltes vegades caòtic sistema aeri, sigui vaga, inseguretat, canvis,  anul·lacions o etc.... vàrem descartar agafar avions i menys de companyies que comencessin per R, que ja ens la vàren jugar l’any passat.

Acostumats a fer kms, hem tirat el dard, com el foraster i enfilarem cap a Dinamarca fent ruta amb parada a Giethoorn a Holanda  i Lubeck a Alemanya entre altres per acabar agafant el ferry que ens portarà a Dinamarca, que segons hem vist bé que es mereix una bona visita.

Al nostre ritme, sense trepitjar aeroports ni llogar cotxes encara estalviarem alguna cosa per si més no fer alguna altra sortida. 

El pla està fet, s’està muntant i només cal esperar que tot vagi bé i arribi la data escollida. 

Copenhagen

Giethoorn

Lubeck

Rostock

I encara és viu....

Ja han passat molts anys, quasi quaranta, que un perla, perquè altre nom no té, va fer el que va fer. Avui encara  rient m’ho explicava.

Per encàrrec de la seva mare, va anar a segellar la quiniela on sempre es dipositen tots els somnis de tenir un cop de sort. Ell amb els diners a la mà va preferir gastar-los jugant o comprant qualsevol cosa, total mai no toca, pensà. Un cop a casa, amb habilitat desenganxa el segell de la setmana passada i l’enganxa a la papereta en curs, que deixa al calaix on la seva mare esperarà al diumenge nit per comptar resultats.

Aquell diumenge va ser diferent, un catorze amb múltiples que un cop passats els resultats es convertien en vint milions de l’època o uns cent vint mil euros d’ara. 

L’emoció només va durar fins el dilluns a primera hora, quan va ser informada de que era el segell de la setmana passada.......res, ni cinc de calaix. I no el van matar.