dimarts, 1 de març de 2016

I encara és viu....

Ja han passat molts anys, quasi quaranta, que un perla, perquè altre nom no té, va fer el que va fer. Avui encara  rient m’ho explicava.
Per encàrrec de la seva mare, va anar a segellar la quiniela on sempre es dipositen tots els somnis de tenir un cop de sort. Ell amb els diners a la mà va preferir gastar-los jugant o comprant qualsevol cosa, total mai no toca, pensà. Un cop a casa, amb habilitat desenganxa el segell de la setmana passada i l’enganxa a la papereta en curs, que deixa al calaix on la seva mare esperarà al diumenge nit per comptar resultats.
Aquell diumenge va ser diferent, un catorze amb múltiples que un cop passats els resultats es convertien en vint milions de l’època o uns cent vint mil euros d’ara. 
L’emoció només va durar fins el dilluns a primera hora, quan va ser informada de que era el segell de la setmana passada.......res, ni cinc de calaix. I no el van matar.

15 comentaris:

Alfonso Robles Motos ha dit...

Quina putada. I com dius no ho van a matar, encara que pot ser que no seria per ganes. Casos d'aquests coneixia per fer-li la broma a algun company, però a l'inrevés per fer-li creure que els havia tocat. Ara així de veritat no ho havia escoltat mai.

XeXu ha dit...

Si no parles de tu, deus parlar d'algun germà... en tot cas... em sembla que m'estalviaré seguir... matar-lo no, però...

Carme Rosanas ha dit...

Es devia salvar pels pèls...

sa lluna ha dit...

Si han passat quasi quaranta anys ja pot respirar tranquil però segur que li van fugir les ganes de repetir-ho.
Amb la sort i els calerons no s'hi pot jugar, home!! ;)

Aferradeta!

Joana ha dit...

L'ensurt no li treu ningu!

xavier pujol ha dit...

Per sort els milions perduts no van arribar al riu.

pons007 ha dit...

Estadísticament els jocs d'atzar tipus quinieles i loteries porten més desgràcies que gràcies, per això jo no m'hi acosto.

Bruixeta ha dit...

Va tenir sort de la paciència de la mare... jo el mato!

Anna ha dit...

Quina mala llet ....

Jpmerch ha dit...

La mala sort es manifesta de diverses maneres, algunes insospitades.

M. Roser ha dit...

Matar-lo no, però jo si hagués estat de la mare, potser li hagués donat un bon mastegot...Pobre dona,segurament tota una vida lluitant, per tenir quatre quartos i quan ja els té coll avall, resulta que res de res...Pobre dona!!!
Bon vespre, Joan.

jomateixa ha dit...

Al destí li agrada fer bromes pesades. Es devia petar de riure en veure la cara que feien tots. Un per la por de les represàlies i els altres...

Laura T. Marcel ha dit...

La llei de Murphy es compleix en molts casos però en aquests SEMPRE!

Glo.Bos.blog ha dit...

Ostresss!
20 milions perduts i no el va matar!!! Una santa aquesta dona.

Gemma Sara ha dit...

Efectivament, un perla!