dimarts, 31 de juliol del 2012


Parat just davant de la llum vermella, esperant que el color verd doni pas, una jove somrient em mostra una foto amb una tassa de cafè, i un senyal inequívoc amb el cap, de que la segueixi.
Parats de costat a l’aparcament, em convida a entrar al seu cotxe.
Estava joiós, afalagat. Però ella  va començar a ensenyar-me una enciclopèdia. Això si, amb la compra, una cafetera de regal.

diumenge, 29 de juliol del 2012

De km 0


No és que em vulgui jo ara comprar un cotxe ni molt menys, doncs tal com estan les coses més aviat ens caldrà una bicicleta de segona mà.
Em refereixo al que ja fa temps que s’està fent amb els anomenats aliments km 0, també associats a  l’slow food i que es caracteritza per consumir aliments de proximitat. Encara que sembli estrany també hi han coses que m’agraden slow.
Tot plegat pot semblar un altre estratègia de mercat per incentivar al consumidor, però al mateix temps hi ha una oferta molt temptadora de consumir els productes de la nostra terra, ajudant si més no als nostres i perquè no dir-ho deixar de donar negoci a qui tant malament ens tracta. Boicot al cava? Nosaltres farem boicot a tot el que puguem.
També val a dir, que de passada la qualitat serà molt millor si el producte s’estalvia  unes quantes hores de transport i manipulació.
I la tercera avantatge que veig, es el fet de que potser estem donant una mica més d’importància al que ens posem a la boca, cosa que sempre s’ha de sospesar, ja ho sabeu. Potser, mica en mica ens fixarem més  en aquests  detalls, i quan ens n’adonem, la nostre mentalitat haurà canviat cap a uns altres valors.
Quan feu una mossegadeta.......feu-la a prop, on més us agradi, però aprop.

dimecres, 25 de juliol del 2012

Ens hi deixarem la pell. Zel


La Zel...de cul inquiet, ens proposa algun escrit sobre aquesta imatge per omplir el buit estival de Relats Conjunts. Doncs, som-hi.



Quan vaig llegir el correu d’aquella jove que em tenia el cor robat, per no anomenar altres indrets corporals, vaig saber que tenia un problema. Com podia desfer el meu sopar amb l’altre jove que des de feia dies esperava amb ganes, per ser una aposta  més que segura d’acabar amb èxit la nit.
Agafo una foto meva, la passo per el tractament d’imatges del meu portàtil i l’hi envio al seu correu.....acte seguit, la truco.

-Bon dia, escolta que no podré venir aquest vespre, ahir vaig anar a la platja i em vaig cremar d’allò més.....ja veuràs que t’he enviat una foto al teu mail....em fa molt de mal.
-No et preocupis, jo t’anava a trucar que avui no puc tampoc, he trobat una feina i estaré treballant fins tard, millora’t i ves amb compte.
-Si, no pateixis em posaré una crema que m’han receptat, diuen que en pocs dies estaré com nou, et truco demà per veure com estàs.....un petó.
-Va....fes bondat que et necessito al cent per cent, tu ja m’entens...

Buff, ja està, via lliure...que difícil és la vida del solter, de vegades sense feina i de vegades no la pots fer.
Al vespre ben empolainat quedo davant del restaurant esperant. Als pocs minuts ja la veig venir......espectacular, tothom es gira al seu voltant. Dos petons de cortesia i cap dins, em sento envejat...tothom voldria estar en el meu lloc.
Demanem al metre, una caldereta de llagosta, la nit promet, hem de fer-ho bé.
Unes paraules per anar coneixent-nos, agafats ja de la mà i cada vegada més encès.....quan ens desperta la veu de la cambrera.

-La caldereta?
-Si, per nosaltres......ostres quina sorpresa!!!!!
-Caram, per sorpresa la meva, quan he vist la foto et creia a urgències, t’he vist molt cremat, estava molt preocupada fins ara.

Al mateix temps d’acabar la frase em buida tota la caldereta sobre la falda, afectant una de les parts més elàstiques del meu cos....quin mal...arggggg, i  escolto a ella com una veu en off que diu:

-Oh, perdoni, potser s’ha cremat l’única part del cos que encara estava viva? O potser era la més cremada de sèrie......I vostè senyoreta per fer-me disculpar, la convido a unes copes quan acabi la feina.....juntes buscarem alguna cosa més fresca, aquest està molt cremat.

Ja fa vuit dies....encara és hora d’ara que  qualsevol canvi, moviment o variació en zona afectada em fa veure les estrelles. Coi de coincidències.