Fotre un clau

Cosa que sempre fa il·lusió i molta, però el d’avui ha estat genial i no pararé de donar les gràcies per tots els que ho heu fet possible. Gràcies a tots i totes que heu fet un click sobre el meu nom per tal de que fos un dels escollits a tenir l’oportunitat de fer-ho i a més fer-ho en públic.

Aplaudeixo des de aquí a tots els que com jo tindran oportunitat de fer-ho i als que s’han quedat a les portes d’aconseguir-ho.

Moltes gràcies altre vegada....amb aquest clau penjo el cartell de segon guanyador als premis c@ts  d’enguany. Felicitant molt efusivament a qui ha estat sobradament guanyadora,  en la categoria de miscel·lània on tots els que hi estaven nominats eren veritables candidats a endur-se el premi.

Felicito també a la organització que durant un parell d’hores ha tingut fins a 44 persones enganxades i ha recollit més de 800 comentaris, el que ha fet que tot plegat hagi estat una gran gala virtual. 

El perill d’escalfar la llet

Un fet tant verídic com inexplicable, que he viscut en pròpies carns i que a hores d’ara encara no sé ben bé com ha anat, tot hi trobar-li una explicació lògica encara que sigui esperpèntica.

Situem els fets en el moment de escalfar un simple got de llet al microones, amb la seguretat de que era bona llet. Al moment de fer rodar la fatídica rodeta de temps a un minut i tancar la porta va fer acte de presència la mala llet. O no em direu que és mala llet que per escalfar-te-la et quedis de sobte sense ADSL. Que què carai te a veure? No ho sé.......però després de saltar tèrmics, icps i diferencials del quadre elèctric i tornar-los a donar com tot ciutadà faria....m’adono que el router de vomistar s’ha posat en pla disco mòbil i només fa que llumetes estranyes. Res d’important si tingués connexió, però no és el cas.

Que et passi això just dos dies abans d’una important gala virtual, és per posar-s’hi nerviós, sabent la rapidesa de les companyies en qüestió de servei tècnic.

La gran sort ha estat de la immensa majoria de gent que canvia cada dos per tres de operadora i resten dins d’armaris multitud de routers  a l’atur, que m’ha anat de perles per poder assistir demà sens falta a la gala virtual de C@ts.

Prometo tot i tenir microones nou......que no m’escalfo un got de llet fins passada la gala....ja seria mala llet.   

De quan el temps passa volant

De vegades el temps pren un altre dimensió, una d’aquelles que un es fixa amb que el tic tac no s’atura, però que no és important, l’únic que de veritat importa és la companyia i la tertúlia.

Cinc hores de sobretaula amb la gent de casa, aprofitant al màxim la visita de la filla gran, que per culpa de la Pompeu, veiem menys del que voldríem. Moltes coses que explicar, discutir o comentar fan possible el pas del temps, que amb aquest vingui altre vegada la gana, aprofitis per berenar i tornar a fer sobretaula. Son aquests moments passats que et fan adonar, almenys a mi, que s’han de lluitar les batalles que ens vinguin cada dia, sense treva, per no perdre aquests petits luxes on sense cap motiu aparent t’ho passes bé. Per dura que sigui la creuada, val la pena la lluita.

Esmoleu bé  llances i espases, que no decaigui l’humor, l’amor i les ganes, entreu bé a la setmana i a per totes. Bona setmana!