 |
| Agafeu-ne una mentre llegiu |
De
sobte no tens ganes de dir les coses, res val prou la pena com per ser explicat
i res et sembla prou interessant com per fer-ne un apunt. Escriure sense
convenciment no omple el que un necessita per seguir amb la inèrcia habitual d’abans.
Recordo
que en la meva plenitud en podia fotre dos al dia o quatre per setmana. Ara en
canvi amb un parell al mes, com a molt, em tinc per satisfet, i de moment no se´m
acut deixar de practicar.
Però
el temps no perdona, els dies passen i els apunts s’amunteguen a l’historial,
arribant als mil vuitanta nou, amb una mà de comentaris que fa goig de veure,
aportats per els més de dos cents seguidors que durant aquests deu anys han
anat passant per casa.
Ara
quedem pocs, que tinguem deu anys encara menys, però seguim i qui sap si trobo
que realment torna a valer la pena explicar coses.
Ens
anem veient per altres xarxes, ens saludem entre fotografies, donem likes,
comentem, ens piquem l’ull i això fa que la comunitat no s’hagi desfet, s’ha
dispersat. Qui més qui menys està en contacte amb aquest món exterior que m’ha
omplert els últims deu anys.
Moltes
gràcies a tots per aquests 10 anys de complicitat. Sense vosaltres no seria el
mateix i no hagués fet coses que han valgut molt la pena.
