La taula presentava dues
parelles engrescades en una conversa amena, mentre degustaven els menjars que
els hi anaven portant i sense cap símptoma d’altercats varis.
Però un d’ells tenia radiografiada
tota la història i ara que per sota la taula feia peuets amb la dona del seu
company, s’adonà de lo extravagant de tot plegat. Sabia que la seva dona, el
últims mesos, s’allitava freqüentment
amb un altre persona i que la cosa no acabaria bé. D’altra banda el seu
company de taula feia temps que havia ensopegat amb la mateixa pedra, o sigui
la seva ex dona. De les dues parelles, ningú estava amb qui ho semblava. La
cosa més ferma eren els peus juganers que cada cop anaven més amunt.
El sopar perfecte, sense cap discussió
ni a l’hora de pagar, es veu que de portes en fora, tothom era prou feliç.
