Endavant que no passa res

Al veure com la corrupció creixia sense ser quasi castigada, els ajuts econòmics que tothom prometia no eren mai concedits, la feina que tenia a més de precària era sense contracte amb  una total economia submergida, el lloguer del pis era sense papers al no complir tots els requisits que demana la respectiva cèdula i que fins i tot la televisió de pagament la tenia pirata.......va dir prou. Aleshores fent el cor fort ,donà l’últim pas cap a la il·legalitat. Agafà per banda i va convèncer a la seva estimada, de viure amb ell sense cap tipus de document que ho justifiqués.

Ella només va posar-hi dues condicions, que mai li recriminés que tenia una multa per pagar i un espai per el raspall de dents. 

Ara després de quatre anys, són tant corruptament feliços, que han decidit tenir un fill, amb tota la legalitat del seu amor i les ganes de viure.

Ajuda o parany?

Si bé des del primer moment en vaig ser conscient i sabia que arribaria l’hora de passar comptes amb ells, l’any passat em vaig acollir al famós pla PIVE al haver de comprar un cotxe.

Ara, de genolls davant de l’agència tributària, has de tornar el trenta per cent de l’ajuda que en el seu moment va semblar que era una bona opció. Encara que si fas els números dóna resultat positiu, la quantitat a restar no fa gens de gràcia.

El que no entenc és el fet de donar una ajuda en brut, i que al cap d’un temps els hi hagis de tornar quasi una tercera part. No seria més fàcil donar una ajuda ja lliure d’impost? 

Jo aviso per si algú no estava al cas, que una simplicitat com aquesta pot ser motiu d’inspecció i de fet em fa molt mala espina, que quan demanes els teus resultats a l’Agència Tributària, aquesta ajuda no consta o sigui que possiblement tothom que accepti  l’esborrany fet per ells es pot trobar que l’hi facin una declaració paral·lela. Què pot passar? De moment diuen que no és motiu sanció, però si la declaració és negativa un es pot trobar que no cobri fins a la data límit establerta per ells. Sabent com tenen la caixa.......un no es pot fiar de que tot plegat sigui un parany.

Condicionada

-Escolta’m una cosa.

-Què  amor meu.

-Tu l’altre dia em vares votar a mi per les Europees?

-Perquè m’ho preguntes això ara?

-Per si realment vares poder votar el que volies o et senties condicionada per ser jo a les llistes.

-De fet si que estava condicionada, jo hagués votat altre gent, però et vaig votar a tu.

-I això?

-Doncs perquè sóc la primera interessada en què fotis el camp cap Europa.

-Que vols que ens separem? 

-Ni pensar-hi, ara menys que mai.