M'he deixat el mòbil

Que un sigui prou despistat com per deixar-se el mòbil a casa no és cap secret i pot passar a tothom...o quasi. No havia passat ni vint minuts  quan m’he donat compte, he pensat que fins al cap de cinc hores no el recuperaria i que estaria completament desconnectat del món.

Sempre diem que no estem enganxats, però ho estem, perquè sense passar cap neguit ni molt menys, si que de tant en tant, et ve al cap allò de: ostres, m’estarà buscant algú?

Encara que el motiu bàsic ha estat sempre de feina, dinou anys de mòbil és el que té, que t’hi acabes acostumant i amb un ventall més ample d’aplicacions cada vegada, fa que s’hagi convertit en una extensió de nosaltres mateixos, sigui per feina, lleure o per qualsevol urgència. No és que m’agradi la idea, però puc assegurar que no m’he desesperat, ni he plorat i haig de reconèixer que he estat molt tranquil, però demà segur que no me’l deixo.

Equilibri

Hi havia tanta feina a manegar els números, per calcular el llindar de la pobresa de la gent i saber quants hi estaven exposats, entre els diferents països, que no hi va haver temps material de fer ni tant sols un càlcul aproximat, de la gent que vivia per sobre del llindar de la riquesa. Tot i que corrien rumors de que menys d’un centenar tenien més diners que tota la resta. Suposem que per culpa de la mateixa feina, ningú va proposar res per intentar posar-hi fi. A veure si amb sort un dia tenen temps i s’hi posen.

Sempre buscant un forat

És la nostre tasca diària i com que som capritxosos de mena i Catalans, el busquem que no haguem de pagar, o sigui que ens deixin entrar-hi de franc.

No tots ens semblen correctes, no és allò de ficar en el primer que un es troba, cal veure la mida, massa petit no és còmode, massa gran no podria ser per nosaltres, alguns fins i tot son poc segurs i no et fies d’entrar-hi. Ja sé que molts no tenen ganes de buscar i van ràpidament al pagament, cosa que crec sincerament s’ha de deixar com a últim recurs, doncs el servei que donen i el preu que cobren no és prou satisfactori. La satisfacció arriba quan hi ets dins, veus que és de confiança, no has de pagar i no has perdut molt de temps en buscar-ho. 

Sou de pagar o us agrada la conquesta i el triomf de fer-ho de franc?.... a l’hora d’aparcar la vostre eina de transport, altrament anomenada, cotxe. Jo reconec que quan no trobo on posar l’eina......em foto molt nerviós i pagar per això és molt humiliant.