Que un sigui prou despistat
com per deixar-se el mòbil a casa no és cap secret i pot passar a tothom...o
quasi. No havia passat ni vint minuts
quan m’he donat compte, he pensat que fins al cap de cinc hores no el
recuperaria i que estaria completament desconnectat del món.
Sempre diem que no estem
enganxats, però ho estem, perquè sense passar cap neguit ni molt menys, si que
de tant en tant, et ve al cap allò de: ostres, m’estarà buscant algú?
Encara que el motiu bàsic ha
estat sempre de feina, dinou anys de mòbil és el que té, que t’hi acabes
acostumant i amb un ventall més ample d’aplicacions cada vegada, fa que s’hagi
convertit en una extensió de nosaltres mateixos, sigui per feina, lleure o per
qualsevol urgència. No és que m’agradi la idea, però puc assegurar que no m’he
desesperat, ni he plorat i haig de reconèixer que he estat molt tranquil, però
demà segur que no me’l deixo.