3/12

Hem entrat ja a la primavera, tot s’allarga, tot despunta i tot és més agradable, per a moltes persones. Sóc conscient que molta gent estima l’hivern i li té pànic a la primavera amb les seves al·lèrgies, astènies i canvis. No patiu que a la velocitat en que ens cruspim els mesos, podeu començar a pensar amb l’operació bikini, cosa que farà córrer encara més el calendari, veient tot el que no mengem i la persistència dels nostres greixos.

Com veureu en el resum, no em puc queixar del resultat del mes, la veritat és que em reconforta veure com en el temps que estem, que la cosa no està per tirar coets, podem fer entre cometes una vida normal, dins la contenció.

Estat d’ànim: Només la migranya m’ha tret de polleguera alguns dies

Economia: Sense sortir de cures intensives, però evoluciona favorablement.

Un bloc: M’ha agradat el retorn de Glorieta, que havia penjat el R.I.P.

Política: Una formigonera, una pala i ells mateixos a segellar les nuclears

Il·lusions: Veure d’una vegada una iniciativa de govern que valgui la pena.

Feina: Van sortint cosetes, que de continuar així, salvarem l’any.

Em preocupa: Les guerres que no ens aporten res i l’interès en fer-les.

Persones: Sempre hi ha algú per tocar la pera, però no he encès la foguera.

Amor: Ve la primavera.......és evident

Objectiu: La frase d’en Punset: No tinc temps, però tampoc tinc pressa.

Fotre un clau

Pot semblar el més fàcil del món, però ben mirat no és tant senzill com es podria pensar, si no se’n té una certa experiència.

Primer de tot cal cercar el lloc idoni per fer-ho, no sigui que després l’haguem de repetir, fent dues vegades la mateixa feina amb l’afegit de reparar el mal del primer error.

Si tenim clar això, només ens cal emprar el trepant, no taladro, amb la broca adient a la mida del tac. La mida si és important. Si fem una bosseta amb paper enganxada a la paret, amb cinta adhesiva per sota de on hem de foradar, evitarem el de vegades molest “polvo”. Amb el forat fet, introduirem el tac de plàstic, sempre si pot ser de marca fischer amb model dx, que admet molta tolerància amb les mides de clau.....s’emmotlla a quasi tot i no balla dins el forat, que sempre és important. Ara ja podrem procedir a ficar el clau fins la profunditat desitjada i penjar el que ens havíem proposat.

Seguidament farem tres passes enrere per comprovar la seva verticalitat, penjant-nos una medalla si el resultat és el desitjat.

Com veieu, de qualsevol bajanada se’n pot escriure un missal si es vol, sense ser transcendent, tenir interès i amb la sola intenció d’omplir espais. Això no seria cap problema, si no fos que és el mètode més emprat per la classe política. Xerrar molt per no dir, ni fer res de interessant.

El nostre camp

El canvi d’hora potser m’ha fet pensar amb el pas inexorable del temps, a recordar velles batalles de quan anàvem camí de l’adolescència, que evidentment ens faria deixar de córrer darrera d’una pilota, per córrer darrera de persones del sexe contrari.

Han passat alguns anyets i el que havia estat el nostre camp de futbol particular, amb les seves corresponents porteries de fabricació pròpia amb pins tallats que nosaltres mateixos preníem al bosc. Feina actualment delictiva.

Al nosaltres abandonar el camp, corrent darrere les noies, ha estat el bosc qui ens ha pres el terreny, per sembla ser instaurar-s’hi definitivament, mostrant actualment aquest estat i que segurament amb pocs anys quedarà tot cobert de verd.


Després de rumiar-hi, comptant el temps que ha passat i el resultat de tot plegat, m’ha quedat molt clar que corre darrere de les noies, és molt ecològic i va bé per el planeta. Correu.......correu, i vosaltres noies....deixeu-vos atrapar, que és per una bona causa.