Es presenta ferm, gruixut, de gust fort, cercant sempre un forat on ficar el cap per no parar de créixer i donar el seu suc a qui el sàpiga trobar. Si diem que gairebé sempre va acompanyat d’ous podríem arribar a pensar en el que no és.
El seu color verd intens, ens dibuixa un altre camí a seguir, que sens dubte ens tornarà a portar a pensar en la descripció anterior. Si es fa bé, es tracta d’una bona passejada, cercant les bores dels nostres marges i collint de tant en tant un brot verd ben eixerit, tenint en compte de trencar-lo en compte d’arrencar-lo per no malmetre altres brots que hi pugui haver al seu voltant. Aneu sempre en compte de si noteu una punxada a la mà, no estirar sobtadament, doncs encara ens farem més mal, procedirem a veure que ens ha enganxat la mà i ho desenganxarem en el sentit contrari que ens dicta la nostre ment.
Un cop a casa, desprès d’una bona dutxa, deixarem l’espàrrec ben net, tallarem a trossets mentre es trenqui, quant la cosa doblega cal llençar-ho i per un altre. No cal dir que així un darrera l’altre fins acabar amb el piló.
Ara és quan diem allò de: si tens ous fes-me una truita, en aquest cas, d’espàrrecs de bosc. Els ous amb l’espàrrec volen ser ben remenats, abans de posar-los dins la paella que en un tomba i tomba estarà a punt, però vol el seu temps just, no apagueu el foc abans d’hora. Juntament amb unes torrades, vi de l’Empordà i la decoració de l’entorn que més ens agradi, degustarem en un sol plat, el que hem fet durant les últimes hores. Les postres es poden escollir al gust i en el lloc.
La vida és molt senzilla i plena de petits plaers, es clar que, t’ha d’agradar fer ús en aquest cas, de l' espàrrec.
