diumenge, 1 de setembre de 2019

Coses a dir


He tornat, al bloc almenys per un apunt, i de vacances almenys fins que torni a marxar. En primer lloc felicitar-vos als que encara sou aquí per aguantar-me, cada cop menys, aquests 11 anys que va complir aquest espai a principis d’agost. Onze anys, mare meva, la de coses que han passat i mirant ara enrere sembla que fos ahir, que tenia aquella empenta i ganes de dir coses aquí. Ara l’empenta hi és, les ganes de dir coses també, la ironia aguanta bé, però no es manifesta aquí, les persones canviem o les costums canvien, però hi sóc i vaig passant de tant en tant.
Hem tornat de vacances també, i contents d’haver sobrepassat les expectatives que ens havíem fet, doncs en un viatge de pressupost baix  té més mèrit que quant els diners no són un problema.
El destí ha estat Bulgària, des de Sofía capital fins a les platges del mar negre i tornant per el sud en una ruta més o menys circular.
Un país de contrast, on pots veure un cotxe de gama alta, avançar un carro tirat per un cavall, on tot és manual, la gent sobreviu als pobles amb venda ambulant i poca cosa més. El turisme ha portat recursos als llocs de més turisme de platja, però al interior on hi ha més riquesa cultural i de patrimoni antic encara la cosa no s’ha massificat.
És un destí barat, on hem menjat cada dia dues persones en un ventall de 15 o 20 euros. Sempre amb només plat per persona, postres i cafè, doncs són molt generosos amb el menjar. Si fem servir com a barra de mesura la cervesa, una ampolla de mig litre al restaurant, està a un promig de 1,40€.
Amb els allotjaments passa el mateix, hem dormit a uns preus de entre 15 i 25 euros la nit amb apartaments amb cuina i bany privat. En total ens hem allotjat a 10 llocs diferents i tots molt correctes.
El lloguer de cotxe al final ha sortit per 21 euros al dia, cosa que no està gens malament.
Hem al·lucinat amb els monestirs i pobles ancorats en el temps, amb la bona gent que ens ha ates, inclús sense que entenguin una paraula d’anglès. També val a dir que hi ha zones on tot està deixat de la mà de Deu, s’ha d’anar preparat per veure coses autèntiques. Per nosaltres una de les parts bàsiques de fer turisme.
Us deixo unes quantes fotos per veure de què parlo, tot i que els qui seguiu a instagram a garbi24 ja les heu vist fa dies.









10 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Jo vaig viatjant amb vosaltres per l'Instagram.
Gaudint de les vostres fotos i flipant demla quantitat de coses que es poden veure en un dia .
Benvinguts a casa, doncs! I segur que ja esteu pensant en la propera sortida, que us conec!

Joana ha dit...

Ja veus, tants anys i al peu del canó!
Sembla un lloc maco i una mica entranyable, com d'abans...
Benvingut, de nou!

xavier pujol ha dit...

Una sort tornar-te a llegir, Joan. I també de poder veure les fotos d'aquest país que descrius.

McAbeu ha dit...

Dobles felicitacions. Pels onze anys de blog i per haver gaudit d'aquest viatge que ens expliques.

Salvador Macip ha dit...

EL post amb les fotos de les vacances és un clàssic d ela blogosfera! Feliç retorn i a encarar els propers 11 anys!

M. Roser ha dit...

Unes fotos molt boniques, trobo que està bé fer vacances en llocs on no hi ha massa aglomeració de turisme, ho pots veure tot molt millor i amb aquests preus potser encara heu gastat menys diners que quedant-vos a casa.
Trobo que és un país no massa conegut, però que val la pena visitar!Felicitats,
Bon vespre, Joan.

XeXu ha dit...

Un destí poc visitat, la veritat, sembla que hi va poca gent. Però per les fotos que ensenyes val la pena. Així que ara t'has fet instagramer, eh... caram caram, com evolucionem.

Elfreelang ha dit...

11 anys no és pas poca cosa felicitats! i bonica Bulgària les fotos són precioses....i pel que dius tot correcte i relativament barat ...unes vacances molt bones doncs...

Galionar ha dit...

Contenta de poder tornar a llegir-te, Joan. Enhorabona pels 11 anys de blog, que té el seu mèrit, eh? Sempre m'ha atret aquest país, Bulgària; un lloc capaç de generar una música tradicional tan esplèndida no pot deixar indiferent...

Ada ha dit...

Quin viatge més bonic Joan! El què més m'agrada és visitar llocs autèntics, aquests són els viatges més aventurers i curiosos.
Enhorabona per 11 anys de resistència! Que siguen molts més!