dimecres, 21 de novembre del 2018

Tres amb poca estona

Tenim un país que no ens l’acabem, marxem molt lluny per veure coses, jo el primer, i al costat de casa com aquell que diu, tenim meravelles que no havia vist mai. He de dir que gràcies a Instagram les vaig trobar, em varen despertar la curiositat i al cap de setmana i vàrem fer cap.

 Comencem per Cantonigròs i la seva foradada, serà la primera i com totes no serà massa llarga, entre anar i tornar uns 4,5 kms de corriol costerut moll i relliscós però de bon fer,  amb un final espectacular i per nosaltres sols. Aquell soroll d’aigua omple tots els sentits.

La Foradada de Cantonigrós 

Segona parada a pocs kms per caminar fins al Morro de l’abella i el salt del Tirabous, entre anar i tornar no gaire més de 2 kms. Un lloc espectacular tot i el dia que barreja  plugim i boira. La vista des d’aquest lloc té formes diferents cada minut que passa. Hi tornaré en altres estacions per veure els diferents contrasts de color.
 
Salt del Tirabous

Morro de l'Abella

Morro de l'Abella

Acabem d’arribar fins el poble de Tavertet, amb pluja fina que no ens deixa veure les vistes que ens ofereix, però si que ens deixa veure on fer un mos i recuperar forces. Amb el temps que feia ja donàvem el dia per acabat, però a la tarda sortint de dinar no plovia i ens vàrem animar a fer la ruta circular de 5,5kms  passant per darrera del salt del Molí Bernat.
Aquesta si que ens va fer grimpar una mica més, per baixar per mig d’un bosc espès que ens començava a fer dubtar si arribaríem amb llum de dia al cotxe.
El salt vist des de darrera és espectacular, l’aigua baixava només per nosaltres, llàstima que es feia de nit i ens quedava tota la pujada amb una pluja fineta que anava calant.
En arribà al cotxe just quant es feia fosc, molls com ànecs, és quan dius, ha valgut la pena. Tres en un dia i tot just es fa fosc.


Interior del salt del molí Bernat

Salt del molí Bernat

7 comentaris:

Joana ha dit...

Guau!!! A veure si millora el meu genoll i la faig!
Espectaculars imatges!

xavier pujol ha dit...

Quins llocs més espectaculars que has visitat Joan. L'aigua accentua la seva bellesa. Déu n'hi do a quines roques et vas enfilar... de vertigen!!

M. Roser ha dit...

Vau visitar uns indrets preciosos, jo sempre ho dic que no cal pas anar massa lluny per gaudir de les meravelles de la natura...I aquest "isard" que surt en algun paisatge, també augmenta la seva bellesa, he, he...
Bona nit Joan.

Carme Rosanas ha dit...

Quina enveja, Joan!!!!

Després de tanta pluja veure aquests salts d'aigua en tota la seva potència no té preu. Una meravella.

Tenim un país que realment no ens l'acabarem amb el temps que ens queda per viure... que per molts anys poguem anar voltant i coneixent racons.

Sergi ha dit...

Si m'ho haguessis preguntat, hauria dit que era Noruega o algun lloc així. I resulta que ho tenim aquí a casa això, quina passada. Quin crac estàs fet muntant escapades i excursions, sempre que surts de casa i ens ho expliques em vénen ganes de copiar-te!

Elfreelang ha dit...

quanta bellesa en la nostra natura !

Laura T. Marcel ha dit...

Espectacular aquesta excursioneta, rei!!! Algun indret ja el coneixia però altres no i ja friso per anar-hi. I com bé dius tu, aquests llocs van canviant a cada estona que te'ls mires, a cada raig de sol que els acarona (que no era el cas), a cada època de l'any,...
També estic contenta de veure't perfectament recuperat.
Gràcies per compartir tot això tan maco. Tenim un pais impressionant!