dilluns, 18 de desembre del 2017

Amb quina mala llet el feien pencar



Amb el cap cot i morros de pam, aquell gorra planer vestit de verd, encaixava de mala gana fragments valuosos del museu per ser traslladats. 
Perquè el vigilaven de prop, perquè les seves ganes eren de fer-ho ràpid i fotre el camp d’aquell museu. No havia passat tantes setmanes estudiant en una acadèmia, per encapsar obres d’art, a ell l’havien ensinistrat per atonyinar gent i posar ordre a manifestants furiosos. Però no hi havia manera, aquest país la gent era feta d’una altra pasta, ni tant sols robant-los a cara descoberta el museu, es posaven violents. Un altre dia sense treure la porra, quin fàstic de feina.

Participació a relats conjunts de desembre

8 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Ja es rescabalarà un altre dia.

McAbeu ha dit...

I, si molt m'apures, era la primera vegada que entrava a un museu. No hi ha sou que pagui tants esforços...

Consol ha dit...

Quan sento que no són franquistes ni dictadors... quánta ignomínia!

M. Roser ha dit...

Ara diuen que potser aquestes obres, hauran de tornar a lleida...No es mareigen les obres d'art??? Acabaran fetes pols( mai millor dit).
Bona nit, Joan.

Carme Rosanas ha dit...

Un punt de vista que cal tenir en compte... no hi ha com tenir ganes de porra, un moment o altre trobarà.

Sergi ha dit...

El més trist de tot plegat és que deu haver-hi agents amb aquests pensaments...

Gemma Sara ha dit...

Em provoca un somriure amarg...

Elfreelang ha dit...

ja pot ser ben be així canviar la porra per fer de mosso de magatzem .....