Amb quina mala llet el feien pencar

Amb el cap cot i morros de pam, aquell gorra planer vestit de verd, encaixava de mala gana fragments valuosos del museu per ser traslladats. 

Perquè el vigilaven de prop, perquè les seves ganes eren de fer-ho ràpid i fotre el camp d’aquell museu. No havia passat tantes setmanes estudiant en una acadèmia, per encapsar obres d’art, a ell l’havien ensinistrat per atonyinar gent i posar ordre a manifestants furiosos. Però no hi havia manera, aquest país la gent era feta d’una altra pasta, ni tant sols robant-los a cara descoberta el museu, es posaven violents. Un altre dia sense treure la porra, quin fàstic de feina.

Participació a relats conjunts de desembre