-Manel, recordes la
primera vegada que vàrem estar aquí?
-Si Maria, acabaves de fer
divuit anys i tot just començàvem a sortir.
-I va ser el primer cop
que em vas fer l’amor.
-Bé, es que amb aquestes
vistes, tu que venies de terra ferma, et va impressionar molt i m’ho vares posar
bé per atacar.
-Cinquanta anys junts,
creus que ha canviat molt tot plegat?
-Oi tant, ara hi ha moltes
més llums.
-Manel ostres, no
canviaràs mai......
-Mai, ara mateix et
tornaria a fer l’amor.
Per els relats conjunts d'estiu de la Carme
12 comentaris:
Oh! Que romàntic i que bonic!!!
Gràcies, Josn, m'agrada molt.
I sort que no canviarà mai! Segur que és per com és que se'n va enamorar i han passat tot aquest temps junts!
50 anys!
Històries com aquesta ens donen ànims per arribar-hi.
Hi ha coses que han canviat i n'hi ha que no ho han fet... i també està bé que sigui així.
molt tendre el relat joan !
Maco, molt maco!
Fa cinquanta anys que en un moment, segur que veu veure moltes estrelles, enlloc de les llums de la ciutat...
Bon vespre , Joan.
50 anys i en Manel a punt, com el primer dia.
si n'és de bonic l'amor...
M'agrada, molt romàntic!!!
Canvien coses però també ens agrada repetir-ne :)
La cabra siempre tira al monte.
Quina enveja tant d'amor!
Molt romàntic tot plegat.
Aferradetes!
Publica un comentari a l'entrada