Relats

Fa temps que escric a Relats en Català sempre que ofereixen un concurs de microrelats. Aquests últims sis mesos he participat cada mes en un relat sobre la comunicació i les seves diferents maneres. Des de la virtualitat als audiovisuals, passant per el telèfon, un grup de persones ha anat fent les seves aportacions. Vull compartir amb vosaltres la meva aportació del mes de març, que va ser escollida finalista. No és res, però satisfà molt.

El tema era comunicar-se per carta,i anava així.....

Jugar-s’ho tot a una.

Tenia clar que amb el seu do de paraules no es podia presentar davant d’ella per intentar de fer-li saber que li agradava i que volia estar amb ella.

El seu amic d’infància que entenia la seva situació l’incità a fer les coses d’altre manera, calia que en ple segle vint-i-un on tothom feia ús de la virtualitat per tirar la canya abans de donar la cara, anés un xic més lluny i agafés la vessant més romàntica d’enviar-li una carta.  Una en la que ho digués tot, que ella no dubtés del que li estava dient, que d’una sola vegada entengués i li cridés l’atenció, molt més enllà del somriure diari quan es trobaven a l’ascensor. 

Va pensar-hi molt, ho trobà bona idea i va fer molts escrits, que acabaven ràpidament a la paperera.

Ell  no era home de paraules, ni escrites. Al final s’ho jugà tot a una  i amb una revolada tancà el sobre i envià la carta. Concretament l’as de cors.