dilluns, 6 de juny del 2016

Relats

Fa temps que escric a Relats en Català sempre que ofereixen un concurs de microrelats. Aquests últims sis mesos he participat cada mes en un relat sobre la comunicació i les seves diferents maneres. Des de la virtualitat als audiovisuals, passant per el telèfon, un grup de persones ha anat fent les seves aportacions. Vull compartir amb vosaltres la meva aportació del mes de març, que va ser escollida finalista. No és res, però satisfà molt.
El tema era comunicar-se per carta,i anava així.....

Jugar-s’ho tot a una.

Tenia clar que amb el seu do de paraules no es podia presentar davant d’ella per intentar de fer-li saber que li agradava i que volia estar amb ella.
El seu amic d’infància que entenia la seva situació l’incità a fer les coses d’altre manera, calia que en ple segle vint-i-un on tothom feia ús de la virtualitat per tirar la canya abans de donar la cara, anés un xic més lluny i agafés la vessant més romàntica d’enviar-li una carta.  Una en la que ho digués tot, que ella no dubtés del que li estava dient, que d’una sola vegada entengués i li cridés l’atenció, molt més enllà del somriure diari quan es trobaven a l’ascensor. 
Va pensar-hi molt, ho trobà bona idea i va fer molts escrits, que acabaven ràpidament a la paperera.
Ell  no era home de paraules, ni escrites. Al final s’ho jugà tot a una  i amb una revolada tancà el sobre i envià la carta. Concretament l’as de cors.

12 comentaris:

Joana ha dit...

Molt explícita!
(com sempre estupendo)

sa lluna ha dit...

El nom i l'adreça suposo que hi va escriure, oi?

Boníssim, Joan!
Aferradetes.

Sergi ha dit...

Buscava una versió catalana d'allò de 'a buen entendedor...', però no me'n convenç cap. Jo sóc de fer servir mooooooltes paraules, especialment escrites. Però espero que li funcioni l'estratègia!

xavier pujol ha dit...

Un final inesperat. I rodó.
Per molts anys per la nominació de finalista.

Sergi ha dit...

Ja l'havia llegit a Relats en Català. I potser fins i tot te l'havia comentat. Moltes felicitats i encantat de compartir llibre amb tu.

Consol ha dit...

Excel·lent el relat i excel·lent la idea. Tenia una carta guanyadora i la va saber jugar.

M. Roser ha dit...

Jo em pensava que es tractava d'escriure una carta...Està molt bé i deixa't de falses modèsties... Un final de novel·la.
Felicitats pel reconeixement, Joan.

Carme Rosanas ha dit...

Bon relat, amb sorpresa final. Espero que tingués sort, el teu protagonista... A mi m'agraden més les paraules, però segur que aquesta carta vinguda d'algú especial, també l'hauria apreciat.

Alfonso Robles Motos ha dit...

Fantàstic relat. Al final va pensar que era millor seguir el refrany que diu: val més una imatge que mil paraules

Glo.Bos.blog ha dit...

Un final sorprenent, bon relat, Joan!

jomateixa ha dit...

M'ha agradat molt, molt!
Mira el meu post, que si tens relats escrits, o ganes d'escriure'n més, et pot interessar.

Pakiba ha dit...

Tens molta imaginació,t´agrada escriure hi ho fas mmolt bé,felicitats.