Assegut a la terrassa,
fent el cafè tranquil·lament a les deu d ela nit. Un cotxe es para davant la
casa dels veïns, dos individus baixen, creuen el carrer i es fiquen dins el
jardí de la casa amb tota tranquil·litat. Vist això m’aixeco vaig cap allà a
cridar : què collons feu aquí, foteu el camp!! Al moment que un d’ells feia llum
amb el mòbil dins una habitació per veure que veia. Al sentir el crit, sense ni
immutar-se, tot baixant el cap salten altre vegada la tanca i pugen dins el
cotxe.
Veient les intencions
agafo el meu cotxe i surto a donar un tomb per veure si puc agafar la
matrícula, però després de dues voltes veig que ja han marxat.
Truco als mossos per
alertar de la situació i el model de cotxe, amb la sorpresa de que al mateix
poble ja algú els ha vist i ha trucat també.
Per alertar al poble faig
ús del grup de whatsapp de la festa major perquè tothom vagi en compte. La
virtualitat dóna els seus fruits i entre uns i altres tenim matrícula i
direcció cap on es dirigeixen, amb aquestes dades torno trucar a mossos per ampliar informació.
La tant qüestionada policia,
amb tota la informació detallada acaba trincant als tres paios que ja havien
entrat a un habitatge del poble veí.
L’endemà rebem agraïments dels
mossos per la nostre col·laboració i organització.
Sí, ho hem fet bé, els
mossos també, però de què haurà servit si segurament abans de que la tinta de l’informe
fos seca, ells ja devien tornar a ser al carrer, amb la vista a on podrien
posar les mans de nou.
Podria ser un relat, un
tros d’una novel·la o un guió d’una peli d’acció, però no, és la crua realitat
. I tots hi estem exposats.
Estem indefensos, davant
la impunitat dels dolents, potser la justícia no es fa justícia.
12 comentaris:
Ai Joan, sempre hem de veure la part negativa de les coses! Tan bonic que era fins l'últim paràgraf i vas i t'ho carregues, he, he...Aquest l'esborro de la ment, com si tu no l'haguessis escrit!!!
Que de vegades les coses funcionen bé!
Bon vespre, Joan.
Estem bastant indefensos... Tens raó!
De vegades, aquestes realitats mai la entendrem, encara que de vegades són les que impedeixen que gent innocent passi per mals moments.
De totes maneres aquesta col·laboració de tots és molt important i segur que ens fa més segurs.
Ben cert, potser demà tornen a venir.
Suten igual que entren, en cinc minuts.
Els jutges i els legisladors haurien de buscar noves solucions quan les lleis actuals són insuficients.
Un aplaudiment per la teva actitud Joan.
Caram tu. Per començar, enhorabona per la valentia i per estar tan ben organitzat amb els veïns. I tens tota la raó, la justícia hauria de ser molt més severa, perquè si qualsevol pot sortir-se'n ràpidament, està clar que reincidirà. Han de saber que ho passaran malament si delinqueixen. També ho haurien de saber aquells que roben milers de milions, però encara és més difícil que pateixin càstig.
A mi també em sembla que vas ser molt valent d'agafar el cotxe per seguir-los.
En quant a la resta, totalment d'acord. Una boníssima feina i coordinació per res.
Vas ser molt valent, però tot l'esforç segurament no servirà.
A mi em van entrar fa uns anys, de dia. Sort que no hi érem. La policia no va voler venir a casa, es van limitar a demanar-nos una relació del que havien robat i dir-nos que ja sabien els qui ho havien fet. No van detenir a ningú perquè, en teoria, ja haurien venut o fos l'or. La veïna que ho havia vist tot, dies després ho va negar ... també vaig entendre la seva por.
Han passat els anys i després d'algunes visites a la policia, res del que ens van robar va aparèixer, ni tampoc els delinqüents van ser caçats.
Esperar que no es repeteixi és el que ens queda. :(
Aferradetes, Joan.
ets el meu heroi !
Això no és justícia, això son unes lleis massa permissives.
Si que ets valent, Joan, t'admiro!
jo també et felicito a tu i els teus veïns i als mossos....la culpa és d'unes lleis mal fetes i mal aplicades
Vas ser molt valent .
Publica un comentari a l'entrada